Castella i Lleó - Província de Sòria


Santa María de Tiermes
(Montejo de Tiermes)

41º 19,901'N ; 3º 08,878'O   




Situada a pocs metres del jaciment romà de Termancia trobem aquest temple, que inicialment fou parroquial. El lloc ja va ser ocupat durant l'Edat del Bronze i es va mantenir amb població fins a principis del segle XVI, quan va ser definitivament abandonat.


La primera notícia que ens ha arribat del temple data del 1136, en un document, signat pel cardenal Guido, on es dirimeix sobre els límits de les diòcesis d'Osma, la de Sigüenza i la de Tarassona. En ell s'anomenen dos monestirs: un dedicat a Sant Salvador i l'altre a Santa Maria.

El 7 d'octubre de 1140, el rei Alfons VII de Lleó va permutar amb el bisbe de Sigüenza la vila de Caracena, de la que depenia Tiermes. Sis anys més tard, el monarca va recuperar Caracena, si bé el bisbe va mantenir el control sobre els monestirs i el palau de Tiermes.

Gràcies a un document del 1207, sabem que Santa Maria era una simple parròquia i per tant havia desaparegut la vida monàstica. En 1540 els capellans abandonen el temple i passa a ser una capella, inicialment depenent de l'església de Manzanares. Des de 1752 va passar a dependre de la parròquia de Sotillo de Caracena. Del cenobi de Sant Salvador no tenim cap notícia i per tant desconeixem quan va desaparèixer i on estava ubicat.


L'església està formada per una sola nau amb coberta de fusta, totalment reconstruïda en la darrera restauració. Està capçada a l'est per un absis semicircular, precedit d'un curt tram presbiteral, cobert amb volta de canó. Es comunica el presbiteri amb la nau per mitjà d'un arc triomfal molt malmès, que estava decorat amb un bossell en forma de soga. Aquest arc descansa en dues columnes, també decorades amb motiu de soga. Malauradament s'han perdut els seus capitells. Si que es conserven les seves bases de perfil àtic i amb una petita soga que les recorre.


En una primera fase, als voltants del 1140, es va aixecar la capçalera i el primer tram de la nau. Pel costat nord té adossada una estança de planta quadrada, posteriorment utilitzada com a sagristia, però que per l'amplada dels seus murs, gairebé un metre i mig, fa pensar en que podria ser la base d'una torre campanar. Aquest projecte no es va portar a terme i es va acabar cobrint l'estança amb una volta apuntada. Es comunica amb el temple amb una porta adovellada, probablement del mateix moment constructiu que la volta.


En el segon moment constructiu s'acaba la nau, amb uns murs de poc més d'un metre d'amplada i sense el banc que hi havia en els murs laterals del primer tram. Alguns dels carreus mostren signes d'haver estat tallats en època romana. Aquest moment estaria al voltant del 1182.


La porta principal es troba en el mur sud, protegida per una bell porxo. Està formada per tres arcs de mig punt en gradació. El central està decorat amb una motllura en forma de bossell i una escòcia amb motius florals i de fruits.

Porta d'accés    Detall de la porta d'accés

Aquest arc central descansa en dues columnes, de fust molt curt, per que ha pujat el nivell del terra amb el pas dels segles i han quedat parcialment ocultes. Els seus capitells són historiats, però amb una factura molt tosca. El del costat esquerre representa el Pecat Original. Veiem a Adam i Eva a banda i banda d'un arbre carregat de fruits i en el que s'enrosca la serp. En el costat dret veiem a Daniel en el fossar dels lleons.

Capitell del pecat original    Capitell de Daniel i els lleons

En 1979 es va descobrir la portalada del costat nord quan es va retirar l'arrebossat dels murs. Aquesta porta està oculta a l'exterior, doncs dona a l'interior de la casa de la persona que tenia cura del temple, que es va adossar posteriorment al costat nord del temple. Està formada per un arc de mig punt adovellat.

Una portalada similar la trobem en el mur sud a ponent de l'anteriorment descrita. Actualment també està cegada. Es desconeix quina utilitat tenia aquesta porta.


El mur sud es va construir un porxo, que ha estat remuntat en algun moment imprecís. Actualment presenta cinc arcs, separats per pilars en el costat sud i un en l'est. La galeria original no tenia aquesta forma a jutjar per la presència de 4 capitells, que inicialment eren visibles pels seus quatre costats i que van ser mutil·lats per encabir-los en la nova ubicació, adossats als pilars.


Els arcs estan envoltats per un guardapols decorat amb amb motllures de mitja canya a excepció del central que té una decoració vegetal i el del costat est que té un escacat, com succeeix en San Pedro de Caracena. Un motllura en forma d'imposta recorre els murs a l'alçada dels arcs per la part interior i l'exterior, també com succeeix a Caracena, doncs mantenen forces similituds.

Detall de la galeria     Detall de la galeria

Les columnes en les que es recolzen aquests arcs són dobles i tenen capitells esculpits.  Comencen la nostra descripció per l'arc situat en el mur est. El capitell del costat dret està decorat amb una escena de cacera del porc senglar. La bèstia és atacada per dos gossos: un que li mossega les potes i l'altre les orelles. A banda i banda trobem tres personatges. Un sosté una llança, un altre fa sonar l'olifant, mentre que el tercer clava la llança a l'animal. Hi ha un quart personatge vestit amb túnica curta que porta una petita llança.


En el capitell que hi ha al seu davant es van representar a dos grius enfrontats en la cara central, mentre que en les laterals veiem petites aus que picotegen fruits d'uns arbres.

Capitell de la galeria    Capitell de la galeria

En el capitell més oriental del mur sud trobem un capitell vegetal, amb dos registres de fulles.

Capitell de la galeria    Capitell de la galeria

El següent té representada la Resurrecció de Crist. Malauradament aquest és un dels capitells que es van destruir parcialment per ubicar-los en la nova galeria i per tant hem perdut part de la seva iconografia. En la cara principal que avui podem contemplar es veuen a sis soldats amb cota de mall i elm, que porten llances i espases i sembla que es vagin a caure a terra. En el costat nord estan representades les Tres Maries, que anaven a visitar el sepulcre, que es representava en la cara eliminada.

Capitell de la galeria    Capitell de la galeria

També el capitell occidental del segon arc va ser mutil·lat. Veiem a sis personatges vestits amb túniques, que porten filacteris. Es trobem distribuïts en parelles, en actitud de conversa. Per aquest motiu es creu que formaven part d'un apostolat.

Capitell de la galeria    Capitell de la galeria

Al seu davant té un capitell de tipus vegetal.

Capitell de la galeria    Capitell de la galeria

En l'arc d'entrada veiem quatre parelles de personatges de difícil interpretació. Un d'ells sembla ser una dona, doncs porta vel. Tres de les parelles estan parlant entre si. En la cara nord veiem a un personatge que li tendeix la mà a un altre.

Capitell de la galeria    Capitell de la galeria

En el capitell oposat hi ha una lluita entre un cavaller cristià i un musulmà, molt deteriorats.

Capitell de la galeria    Capitell de la galeria

En el següent arc trobem un doble capitell de decoració en forma de cistell.

Capitell de la galeria    Capitell de la galeria

També veiem un capitell on es va representar a un lleó entre dos centaures.

Capitell de la galeria    Capitell de la galeria

En el darrer arc podem veure un capitell amb un centaure que dispara les seves fletxes contra unes harpies. Aquest capitell també va ser mutil·lat.

Capitell de la galeria    Capitell de la galeria

El darrer presenta una decoració vegetal, distribuïda en dos registres.

Capitell de la galeria    Capitell de la galeria

En la sala capitular de la catedral del Burgo de Osma es conserva un capitell que els estudiosos afirmen que formava part d'aquesta porxada. Novament trobem en aquest capitell i part dels fusts de les columnes paral·lelismes molt importants amb San Pedro de Caracena. El capitell es sosté en quatre columnes enroscades entre elles. En la cara principal es va representar un quadrúpede amb una gran panxa i set caps, que correspon a la bèstia descrita en el llibre de l'Apocalipsi. L'acompanyen altres bèsties entre motius vegetals.

En l'interior de la galeria i en una fornícula es van ubicar tres estàtues en el moment de la reconstrucció del porxo. Totes tres han perdut el cap. Vesteixen túniques i mantells de plecs esglaonats. Probablement formaven part de la galeria porxada, com podem veure a l'església de Vilasayas. Totes elles porten filacteris o tenen inscripcions que ens permeten conèixer el moment en que van ser fetes i per ordre de qui o per qui: 1182, D(omi)NIC(us) MARTIN(us) ME FECI(t).


També trobem decoració en les mènsules en les que descansa les cornises de l'absis i del presbiteri. Podem veure diferents motius esculpits com elements vegetals, entrellaçats, un acròbata, un home llegint un llibre, un músic tocant el rabec, una au amb una serp al seu bec i altres bèsties.

Mènsules esculpides  Mènsules esculpides  Mènsules esculpides

Mènsules esculpides  Mènsules esculpides  Mènsules esculpides

Mènsules esculpides


Els murs laterals de la nau han estat molt alterats per la construcció de les diferents cobertes de fusta que ha tingut el temple al llarg dels segles. Per aquest motiu s'han perdut moltes de les seves mènsules, però en sobreviuen algunes col·locades de forma bastant barroera. La seva factura és més simple que les de la capçalera i podem veure personatges, bèsties i motius vegetals.
 
Mènsules esculpides  Mènsules esculpides  Mènsules esculpides

Mènsules esculpides  Mènsules esculpides  Mènsules esculpides

Mènsules esculpides