Castella i Lleó - Província de Sòria


Església de Santa María del castillo
(Calatañazor)

41º 41,924'N ; 2º 49,036'O   




El nucli de Calatañazor apareix documentat per primera vegada l'any 1088, quan es defineixen els límits entre les diòcesis de Burgos-Oca i Osma.


Situada al bell mig del nucli urbà i a pocs metres de les restes del castell, trobem aquest temple, inicialment dedicada al Salvador.  Segons consta en una carta del 1771, escrita pel rector de Calatañazor, es va trobar en el castell una imatge de la Mare de Déu, que havia estat amagada quan "van entrar els moros a España" i en portar-la a l'església parroquial es va decidir canviar-li l'advocació al temple. 


El temple que podem contemplar és el fruit de tres etapes constructives diferents. En primer lloc tenim un temple romànic del segle XII, que es va reformar en el segles XVI i XVIII. Aquestes modificacions van afectar especialment a l'interior i a la capçalera. Les traces romàniques són especialment visibles en el mur oest i en el sud.


A la façana oest trobem la porta d'accés. Està formada per un arc de mig punt, lleugerament rebaixat, envoltat per dues arquivoltes i un guardapols decorat amb motius vegetals. Tots aquests elements es recolzen en unes impostes vegetals.


Les arquivoltes també presenten decoració. La més interior té esculpits motius vegetals en la seva cara frontal i petites boles en l'intradós.  La segona està decorada amb un bossell.


Completen la portalada dues parelles de columnes amb capitells esculpits, tot i que presenten un alt grau d'erosió. En el capitell interior dret podem veure, tot i que amb dificultat, a Samsó amb el lleó en una de les seves cares. A l'altra semblaria que s'ha representat a una harpia. El capitell exterior és de temàtica vegetal, similar a la decoració de l'arquivolta.


En el costat esquerre veiem parelles de grius i harpies enfrontades.


Sobre la portalada trobem tres arcs cecs, els laterals lleugerament rebaixats i el central polilobulat, que es recolza en dues petites columnes amb capitells vegetals.


Per sobre de la portalada hi veiem un gran òcul, format per tres cercles concèntrics i un guardapols.


Al seu damunt podem veure les traces d'un antic arc, que va ser cegat quan es va reformar el temple en el segle XVIII. 


També és d'època romànica la meitat inferior del mur sud. Malauradament la construcció d'edificacions posteriors, ens impedeixen contemplar-lo des del carrer. És un mur fet amb carreus perfectament escairats, on s'obre una una porta d'arc de mig punt, que permetia l'accés al cementiri. Està decorada amb un guardapols amb boles esculpides.

Aquest mur, actualment no tanca la nau, si no que serveix de tancament de la capella del baptisteri, la sagristia i una altra sala perpendicular a aquesta darrera i coberta amb una volta de creuria. Aquesta sala presenta una filera de mènsules esculpides en els seus murs exterior, algunes de les quals representen caps humans.

En diverses parts de l'edifici es van incrustar alguns relleus procedents del primitiu temple. El més interessant el trobem en l'actual baptisteri, on sota una finestra veiem tres arcs sota els quals hi ha els personatges de la visita al Sant Sepulcre. Així doncs, en l'espai de l'esquerra hi veiem a les tres Maries, en el central hi ha l'àngel sobre el sepulcre i en el dret hi ha els soldats que el custodiaven.  


En l'interior del temple es conserven dues piques baptismals romàniques, una de les quals va ser trobada enterrada en el cementiri. Per aquest motiu està força deteriorada, però encara es pot veure la seva decoració vegetal. Es creu que va ser portada de l'antiga església de Sant Joan o de la de Sant Martí, segons podem deduir del document del segle XVIII citat a l'inici d'aquest text.

L'altra pila és l'original d'aquest temple i presenta una decoració molt similar, però en millors condicions de conservació.

També es conserven en l'interior del temple tres capitells vegetals, similars als de la portalada i algunes esteles funeràries. Aquests elements han estat localitzats al llarg dels darrers anys.