Castella i Lleó - Província de Sòria


Església de San Pedro
(Caracena)

41º 22,995'N ; 3º 5,482'O    




Temple edificat a principis del segle XII en la part alta del municipi de Caracena.


Està format per una única nau acabada en un absis semicircular llis, ocult per un retaule barroc. L'interior del temple ha patit nombroses modificacions. La coberta de la nau és del segle XVII, com també el cor elevat que hi ha als peus de la nau.  També es va afegir una torre sobre el presbiteri, a la que s'accedeix gràcies a una escala de cargol que hi ha adossada al mur sud i una sagristia en el segle XX. 


La capçalera està formada per l'absis semicircular precedit d'un tram presbiteral cobert amb volta apuntada. L'absis i el presbiteri es comuniquen mitjançant un arc apuntat força gruixut, que descansa en uns pilars també molt amples. En canvi, la comunicació entre la nau i el presbiteri es fa gràcies a quatre arcs apuntats. Els tres més orientals es recolzen en columnes adossades. La més propera al presbiteri és de majors dimensions. Els seus capitells són de tipus vegetal. Aquest gran arc triomfal i el del presbiteri tenen aquestes dimensions per poder suportar el pes de la torre.


L'absis està decorat amb mènsules esculpides sota la teulada. Veiem rotlles, motius vegetals simples, un cap d'animal ferotge, una harpia, un cap amb tres cares i una escena de caça. Aquesta està formada per dos personatges, una amb llança i l'altre toca el corn. Entre ells dos gossos que ataquen a un senglar. 

Mènsula de l'absis  Mènsula de l'absis  Mènsula de l'absis  Mènsula de l'absis

Mènsula de l'absis  Mènsula de l'absis  Mènsula de l'absis  Mènsula de l'absis

Mènsula de l'absis  Mènsula de l'absis  Mènsula de l'absis  Mènsula de l'absis

Mènsula de l'absis  Mènsula de l'absis


Adossada al mur sud trobem la galeria porxada, l'element més característic del temple. 


Actualment, està formada per set arcs recolzats en columnes dobles amb capitells esculpits d'una manera molt acurada. Presenta una distribució poc convencional, doncs hi ha quatre arcs a la dreta de l'arc d'ingrés i dos a l'esquerra. Això és degut a que en algun moment es va escurçar la galeria pel costat de ponent, tal i com va quedar de manifest en unes excavacions realitzades l'any 1986. Així doncs, l'estructura original era de quatre arcs a cada banda de l'accés. Si ens fixem en detall en el darrer arc de la galeria, veurem indicis de l'existència d'un altre arc. També el capitell presenta decoració en les quatre cares, per que originàriament no estava adossat a un pilar.


Aquest capitell té esculpit a un centaure flanquejat per dues harpies. En els angles, retallats, per tal de convertir-lo en un capitell adossat, es trobaven dues harpies més. Desconeixem que hi havia en la cara actualment oculta.

Capitell amb un centaure i harpies    Capitell amb un centaure i harpies

En el següent capitell hi ha dues escenes de  batalla. En una d'elles hi ha dos cavallers que s'enfronten a cavall, un amb llança i l'altre amb escut i espasa. En la cara nord veiem a un infant amb escut circular i llança. En les altres cares tornem a trobar dos cavallers lluitant. Un d'ells clava la seva llança en el coll del seu adversari.

Capitell amb lluites entre cavallers    Capitell amb lluites entre cavallers

Capitell amb lluites entre cavallers


El tercer capitell està decorat amb quatre lleons enfrontats per parelles. Sobre l'esquena de cadascun d'ells hi ha una harpia que porta una cucurulla al cap.

Capitell amb lleons i harpies    Capitell amb lleons i harpies

Capitell amb lleons i harpies


A l'altra banda de l'arc d'accés hi ha quatre grius també enfrontats i que tenen tiges vegetals enrotllades al voltant del seus colls.

Capitell amb grius    Capitell amb grius

Capitell amb grius


En el següent trobem a les Tres Maries visitant el Sant Sepulcre. Veiem el sepulcre decorat amb arcs cecs i petites columnes. Dos àngels aixequen la tapa del sepulcre, un dels quals porta una creu. Completen l'escena els soldats que custodien la sepultura, que lcen les seves espases mentre sembla que caiguin a terra.

Capitell de l Resurrecció    Capitell amb lluites entre cavallers

Capitell amb lluites entre cavallers


A continuació es representen els apòstols, en actitud de beneir i mantenint converses entre ells.

Capitell amb els Apòstols    Capitell amb els Apòstols

Capitell amb amb els Apòstols    Capitell amb els Apòstols


El penúltim capitell del costat sud és de tipus entrellaçat en forma de cistell.

Capitell de cistell    Capitell de cistell

Capitell de cistell


Completa la galeria un capitell decorat amb un doble registre de motius vegetals.

Capitell vegetal    Capitell vegetal

Hi ha un segon accés al porxo des del costat est. Està format per un arcs de mig punt, que descansa en dobles columnes. El guardapolts està decorat amb un escacat.


El capitell del costat esquerre representa la bèstia apocalíptica dels set caps. Està flanquejada per dos quadrúpedes rampants.

Capitell amb la bèstia de set caps    Capitell amb la bèstia de set caps

L'altre capitell presenta una nova escena de caça d'un porc senglar.  Tres homes, acompanyats per dos gossos intenten caçar a l'animal. 

Capitell de la cacera del senglar    Capitell de la cacera del senglar

Destaca la columna torsa que hi ha en l'arc d'entrada. És una columna formada per amb fusts entrelligats que donen la il·lusió òptica de que en realitat n'hi ha quatre.


L'arc d'entrada al porxo està decorat amb un guardapols esculpit amb motius entrellaçats.


També trobem un motiu similar en la cornisa en que es repenja la teulada, que es recolza en mènsules esculpides amb motius florals, cares i figures humanes, bèsties fantàstiques i altres animals. Veiem  un centaure, un cap humà de rostre grotesc, un altre amb grans galtes, un drac, un quadrúpede amb dos caps, un home que sembla voler atacar amb l'espasa al senglar que hi ha en la següent mènsula, un caçador amb llança i els seus tres gossos, que envolten a una bèstia que està devorant a un altre gos, un combat entre dos homes, un personatge que llegeix un llibre, un griu i una harpia amb cucurulla. La resta són vegetals o de tipus geomètric.

Mènsula del porxo  Mènsula del porxo  Mènsula del porxo  Mènsula del porxo

Mènsula del porxo  Mènsula del porxo  Mènsula del porxo  Mènsula del porxo

Mènsula del porxo  Mènsula del porxo  Mènsula del porxo  Mènsula del porxo

Mènsula del porxo  Mènsula del porxo  Mènsula del porxo  Mènsula del porxo

Mènsula del porxo  Mènsula del porxo  Mènsula del porxo  Mènsula del porxo

Mènsula del porxo  Mènsula del porxo  Mènsula del porxo  Mènsula del porxo

Mènsula del porxo