Glossari


A - B - C - D - E - F - G - I - L - M - N - O - P - R - S - T - U - V - Z


Àbac
Element de caire decoratiu, que corona un capitell i així permet un millor encaix de l'arc o d'una llinda sobre el capitell. Sol tenir una forma prismàtica i en alguns casos es troba decorat.


Absidiola
Absis secundari i de petites dimensions.


Absis
En l'arquitectura romànica, sol ser la construcció situada més a l'est de tot el temple, formant la seva capçalera. Pot tenir planta rectangular, semicircular o poligonal. És allà on s'ubica normalment el presbiteri.


Alabastre
Varietat de guix que es caracteritza per ser molt compacte i per la seva translucidesa. És de color blanc i és molt utilitzat en l'escultura decorativa, doncs es pot treballar fàcilment i ofereix un gran grau de poliment.


Alt relleu
Escultura no exempta, és a dir, que s'ha esculpit en una superfície, de la que sobresurt més de la meitat del seu volum.


Aparell
Descripció de com estan disposats els elements que formen el mur. Així doncs parlarem d'aparell regular o irregular en funció de si els murs estan fets amb carreus ben tallats i alineats en fileres o bé estan fets amb pedruscall unit amb morter.


Arc
Estructura arquitectònica que permet cobrir, amb una corba, l'espai entre dos murs, dos pilars o dues columnes. Descarrega la seva força sobre els elements on descansa.


Arc apuntat
Arc que es forma en creuar dos segments de circumferència, que tenen el seu centre en la línea que forma l'arrencada de l'arc i equidistants de la meitat d'aquesta. Permet una millor descàrrega de les forces que no pas l'arc de mig punt, permetent així fer naus més altes i lleugeres, així com finestres i obertures més grans. Es comença a utilitzar en el nostre país a partir del segle XII i és per excel·lència l'arc de l'estil gòtic.


Arc de diafragma
Arc on es recolzen les bigues de fusta que formen la coberta i que divideix la nau en trams.


Arc de ferradura
Arc que té el centre situat per sota de la línea d'arrencada i per tant forma un segment de circumferència superior als 180º. És utilitzat en l'art musulmà i també en les construccions visigodes i pre-romàniques.


Arc de mig punt
Arc que resulta de realitzar una semicircumferència, situant el centre en la línea d'arrencada. És l'arc més utilitzat durant el romànic, fins que va ser substituït per l'arc apuntat.


Arc dobler
Arc que reforça una volta de pedra i divideix la nau en trams. Pot recolzar-se en columnes adossades, pilastres o directament en el mur a través d'una mènsula.


Arc former
Arc utilitzat en la separació entre les naus d'un temple. També s'anomena així a l'arc que ve determinat per la intersecció d'una volta amb el mur lateral. En aquest cas és un arc former cec.


Arc lobulat
Arc que té l'intradós format per un nombre senar d'arcs circulars.


Arc toral
S'anomenen així els quatre arcs en que es sustenta una cúpula. Alguns autors també defineixen així a l'arc dobler.


Arc triomfal
És l'arc que serveix d'unió entre l'absis i la nau.


Arcosoli
Obertura practicada en un mur d'un temple o d'un claustre i destinada a allotjar-hi un sarcòfag.


Arcuació
Sèrie d'arcs de les mateixes característiques, alineats i que responen a una finalitat decorativa. Les arcuacions més habitual, especialment en el romànic llombard, són cegues, és a dir, que els arcs no estan oberts, si no que tenen l'obertura tapiada.


Argamassa
Morter fet amb calç, sorra i aigua molt utilitzat per allisar les parets. És el suport utilitzat en el romànic en la pintura mural.


Arquivolta
Motllura esculpida que es troba en la part exterior d'un arc, seguint la seva curvatura i amb finalitat decorativa,


Astràgal
Motllura que separa el fust del capitell en una columna.


Atri
Espai cobert, situat davant de la façana de l'edifici i per on s'accedeix al mateix. Normalment un dels costats com a mínim, està obert amb arcs recolzats en pilars.





www.artmedieval.net