Província de Lleida


Castell i Muralles
(Bellver de Cerdanya, Cerdanya)

42º 22,255'N ; 1º 46,518'E    




La vila de Bellver té els seus inicis en la carta de població i franquesa que va atorgar Nunó Sanç, senyor de Roselló i Cerdanya el 26 de desembre de 1225. L'objectiu era establir una vila situada en un punt estratègic en la frontera amb el comtat d'Urgell i que fos fàcilment defensable. Es probable que el lloc triat per establir aquesta població fos el que ocupava el castell de Talló, esmentat l'any 1090 i del que no es coneix el seu emplaçament. En 1233 apareix ja documentada la força de Bellver.

L'any 1255 consta com que el castell era una possessió de Galceran IV de Pinós, segurament per una cessió temporal de la Corona. D'aquesta manera, en 1271 vendrà a P. de Riba de Puigcerdà tots els rèdits i justícies dels castells de Bellver i de Prats, així com de la batllia de Bolvir per 3.375 sous.

En 1267, el rei Jaume I va lliurar a la vila de Bellver de pagar la quèstia reial a canvi que els seus habitant construïssin la muralla que havia de tancar i així protegir la població. Per tant, podem deduir que en aquest moment només hi havia el castell com a únic element defensiu.


El castell s'alça en el punt més elevat del promontori sobre el que s'alça la població. Malauradament, les restes del castell són molt minses i només resta visible la seva cisterna. Aquesta té una planta gairebé rectangular i està coberta amb una volta de canó. En el seu moment tenia un forat en la part superior, ara cegat, per on entrava l'aigua i una obertura en l'angle sud-est que permetia netejar el seu interior. LA seva factura, feta amb carreus ben treballats, ens fa pensar en que va ser construïda a finals del XII o principis del XIII, tot i que algun historiador l'ha datat en època romana.

Malauradament no s'ha conservat res més de l'antic castell, situat a l'extrem occidental del recinte fortificat de Bellver. L'anell de muralles tenia aproximadament un perímetre de 535 metres. S'han conservat els sectors nord i est de les muralles de la ciutat.


El mur estava reforçat amb diverses bestorres.


Es creu que s'accedia a la vila per dos portals: un al costat del castell a ponent i un al costat de la torre, anomenada de la presó, a llevant.


Aquesta torre. de planta rectangular, té una alçada d'uns 15 metres. Actualment està dividida en tres plantes, que eren les que probablement tenia en inici, però amb una distribució diferent. El gruix dels seus murs és d'una mica més d'un metre.  En els seus murs hi ha nombroses espitlleres, obertes al llarg dels segles.


Als anys vuitanta del segle passat, en fer-se diverses obres en el centre urbà, es van localitzar alguns túnels que comunicaven l'interior del recinte fortificat amb l'exterior, probablement per superar situacions de setge. Alguns trams estan directament excavats a la roca.