Província de Lleida


Castell de Ribelles
(Vilanova de l'Aguda, La Noguera)

41º 53,023'N ; 1º 16,655'E   




Des del segle XI tenim constància del llinatge dels Ribelles i el seu castell. Entre els anys 1042 i 1075 hi va haver un plet entre el bisbe Guillem d'Urgell i Ramon de Ribelles per la possessió dels termes que hi havia entre el de Guissona i el de Ribelles. El vescomte Miró d'Urgell va ser l'encarregat de dictar sentència.

Gombau I i Ramon I són els primers Ribelles que tenim documentats són del segle XI, quan consten com a vassalls dels comtes de Cerdanya. Els barons de Ribelles van anar augmentar el seu poder i les seves possessions gràcies a les diferents campanyes bèl·liques en les que van participar per les terres de ponent, el País Valencià o Sicília.

En 1418 Ramon Ponç de Ribelles va vendre la baronia de Ribelles al seu cosí segon Gispert de Ponts, senyor de Tàrrega. A partir d'aquest moment serà la família Ponts els que tindran el títol de barons de Ribelles fins l'any 1671, en que Pere de Ponts i de Guimerà va vendre'l a Francesc de Montserrat, primer marquès de Tamarit. Posteriorment va ser venut als Duran i Bastero. En 1871 es va vendre el castell a Josep de Bofarull i Rafart. Després la baronia va passar als Llabrés, residents a Palma de Mallorca, que van fer restaurar el castell d'acord amb els gustos de finals del segle XIX i principis del XX, quan s'opta per fer grans castells a l'estil medieval. Malauradament, el castell està totalment abandonat per la propietat des de fa anys i els edificis s'han anat ensorrant.  Actualment està tancat i representa un perill passejar pel voltant dels seus edificis.


Del castell medieval queden poques restes visibles degut a la construcció de les noves estances a principis del segle XX. Destaca la gran torre, que s'alça al costat de l'església de Santa Maria. Té planta quadrada i gairebé vint metres d'alçada. Es creu que el castell es va aixecar sobre una antiga fortificació musulmana.


Quan es va reformar el castell, es va decidir convertir-la en el campanar de l'església i es va afegir el darrer cos, on s'obren les finestres que allotgen les campanes. En els darrers anys i durant la darrera intervenció que ha patit el temple, es va foradar el mur nord de la torre per a permetre l'accés directe des de l'església i convertir la torre en un mirador.

La torre està dividida en tres trams. El més inferior està fet amb grans carreus escairats i disposats en fileres regulars, aixecat en el segle X. El mur té un gruix de 1,75 metres. A partir dels 9 metres d'alçada, el gruix del mur s'aprima uns 10 cm. Els carreus són més grossos i millor escairats, probablement corresponen a una ampliació feta en el segle XII. Per sobre d'aquest tram, trobem el darrer pis, de menors dimensions i destinat a les campanes.