Província de Lleida


Castell de Sant Martí
(Bellver de Cerdanya, Cerdanya)

42º 21,909'N ; 1º 42,776'E    




Les primeres notícies d'aquesta fortificació les trobem l'any 965, en el testament de Sunifred II, quan va deixar al seu germà Oliba unes vinyes situades prop del castell de Sant Martí. Aquest castell formava part de la línia defensiva del comtat de Cerdanya enfront el d'Urgell.

Aquest castell i dos més van ser donats a mitjans del segle XI pel comte de Cerdanya Ramon I al vescomte Bernat II, un dels senyors feudals més importants de la zona.


En 1095 trobem a un tal Bernat Guitard com a castlà dels castells de Sant Martí, de Queralt i de Miralles. Pocs anys més tard el castell de sant Martí dels castells estava en mans de Berenguer Bernat i posteriorment Ramon Ermengol, que havia jurat fidelitat als comtes de Cerdanya i posteriorment als de Barcelona, quan aquests van fer-se amb el comtat de Cerdanya l'any 1117.

Durant els segles XII i XIII el castell va estar controlat pels vescomtes de Castellbó, que eren feudataris dels vomtes de Barcelona.

A partir del segle XIV el recinte es conegut com Sant Martí dels Castells, fet que fa pensar que encara mantenia el control sobre els castells de Queralt i Miralles, tot i que en aquest moment havien perdut part del seu valor estratègic i eren simples torres de guaita i control del territori.

El recinte del castell s'adapta al petit promontori sobre el que s'alça.  Actualment només es conserva el sector sud del castell on hi havia l'església de Sant Martí i una torre de planta quadrada.


La part més occidental correspon a aquesta torre. En el mur nord trobem una porta, que sembla contemporània amb el temple i que comunicava amb les estances del castell. Aquesta va ser inutilitzada. Si que es conserven tres espitlleres en el mur sud, distribuïdes en dos nivells. També en trobem una, força esbiaixada, en el mur oest.

En el paviment s'observa el que en algun moment va ser un accés a un nivell inferior i que actualment està colgat de terra.

Un mur que sembla coetani, separa aquesta torre de l'estança central. En ell s'obre una finestra d'esqueixada recta. Aquesta cambra està coberta amb un volta apuntada. Ha perdut part del mur nord, probablement on s'obria la porta d'accés a l'estança. En el mur sud s'obren cinc espitlleres en dos registres.


A llevant trobem un mur de factura posterior, en el que hi ha una porta que comunica amb la darrera estança: l'església. Aquesta ocupa la meitat de llevant del que era l'ala sud del castell. Està coberta amb una volta de perfil apuntat. En aquest cas trobem només una única espitllera en el mur sud. En el mur est es pot veure la traça d'una antiga finestra de grans dimensions.


Actualment una porta oberta en el mur sud permet l'accés directe a aquesta cambra, però és de factura posterior.


En l'angle nord-est podem veure una petita capella de planta rectangular i coberta amb volta de canó.

Malauradament no us podem oferir més imatges, per que actualment és de propietat privada.