Província de Lleida


La Roca o Castell de Víllec
(Montellà i Martinet, Cerdanya)

42º 20,248'N ; 1º 40,658'E    




El lloc de Víllec es documenta per primera vegada l'any 983, quan es citat en l'acta de consagració de Sant Llorenç prop Baga, on el monestir tenia una casa, un hort i vinyes. El castell no apareix en cap document fins ben entrat el segle XIII, si bé la vila i la vall apareix en nombrosos documents dels segles XI i XII. En el segle XIII consta com a possessió dels Pinós, que també eren senyors de Bagà. Aquesta família tenien com a feudataris els Roca de Víllec. 


En 1277, Galceran IV de Pinós va deixar en testament aquest i altres castells a la seva esposa Esclarmunda. En aquest moment el castell estava empenyorat al comte de Foix per 4.500 sous melgoresos. En el testament, donava permís a la seva esposa per a que desfés l'empenyorament. A la mort d'Esclarmunda el castell va passar a les mans del seu nét Ponç de Guàrdia.


L'antic castell del segle XI està totalment en runes. Tenia una torre de planta trapezoïdal, de la que es conserva part del mur nord en una alçada de gairebé 2 metres i una amplada de poc més d'un metre.


Al costat sud-oest hi havia una estança annexa i pel costat nord-est s'estenia una esplanada o pati d'armes envoltat per una muralla.


En el vessant nord-oest del turó on hi ha el castell, es troben les restes d'una dotzena d'habitatges, situats de manera esglaonada i envoltats per la vegetació. Alguns dels murs presenten opus spicatum. Es probable que aquest nucli de població estigués envoltat per alguna muralla, de la que no s'han conservat restes evidents.


En l'extrem sud-oest del turó, sota l'edifici annex del castell, hi ha les restes d'una construcció particular i diferent a la resta. Algunes fonts afirmen que podria formar part de l'estructura defensiva del castell.