Província de Lleida


Sant Genís de Montellà
(Montellà i Martinet, Cerdanya)

42º 21,120'N ; 1º 42,340'E    




L'antiga església parroquial de Montellà apareix documentada per primera vegada en l'acta de consagració de la Seu d'Urgell, suposadament escrita l’any 819, però que s’ha demostrat que és de la segona meitat del segle X.


En l'any 1071, el bisbe Guillem va permutar amb dos canonges diversos drets sobre les esglésies de Sant Genís de Montellà, Santa Maria i Sant Genís d'Er a canvi de la senyoria del castell de l'Aguda. D'aquesta manera, els dos canonges van passar a controlar una tercera part del temple de Montellà.

Entre els anys 1312 i 1314 el temple parroquial va ser visitat pels delegats de l'arquebisbe de Tarragona.

Actualment ja no compleix les funcions de parròquia, doncs aquestes van ser traslladades al temple de Sant Sadurní de Montellà, ubicada dins del nucli urbà de Montellà.


El temple té una sola nau, força allargada i rematada a l'est per un absis semicircular. Aquest té una única finestra en la part central de mig punt i doble esqueixada.


La nau presenta una volta de llunetes pròpia del segle XVIII, mentre que l'absis presenta una volta apuntada.


En el moment en que es va refer la volta probablement també es va construir la llanterna que hi ha a mitja nau.


També és de finals del segle XVIII el retaule barroc, dedicat a la Verge del Carme, que presideix la capçalera del temple.


S'accedeix al temple per una porta oberta en el mur de ponent, ja de factura gòtica. Està formada per dues arquivoltes de punt d'ametlla. Sorprèn que per accedir a la nau cal baixar sis esglaons.


En la porta es conserva part de la ferramenta romànica. En reconstruir la porta, els elements ornamentals es van col·locar de manera aleatòria. Els motius representats són tiges que es transformen en volutes cap als extrems.

Detall de la forja romànica   Detall de la forja romànica

Detall de la forja romànica