Província de Lleida


Sant Iscle i Santa Victòria de la Torre de Rialb
(La Baronia de Rialb, La Noguera)

41º 58,716'N ; 1º 12,408'E   




La primera notícia del lloc de Rialb la trobem en l’acta de la Seu d'Urgell, suposadament escrita l’any 819, però que s’ha demostrat que és de la segona meitat del segle X. En aquest document ens parla de les parròquies de "Rialb i l'altre Rialb". En un capbreu posterior ja es parla de Rialb Jussà i Rialb Sobirà.

En 1075 trobem un document on Guitard Isarn de Caboet va donar a la seva dona Gebel·lina un alou situat dins el terme de Rialb en la zona de Sant Iscle. En 1574, en un document del bisbat apareix com sancti Tirci, probablement a causa d'una mala transcripció.


Ens trobem davant d'un edifici singular dins el romànic català, allunyada dels estils dominants en les nostres contrades en el segle XI. Alguns autors afirmen que es podria haver començat a construir en el segle X. També hi ha qui la relaciona amb Sant Andreu de Sureda o amb Sant Pere de Rodes, unes relacions un xic forçades. El que està clar és que els seus constructors no eren d'aquí. 


El temple està format per una única nau coberta amb una volta de canó, reforçada per tres arcs torals. El que fa especial aquest temple és on descansen  aquests arcs torals, doncs ho fan en uns arcs formers separats dels murs laterals, però no el suficient com per que puguem parlar d'un temple amb naus laterals.


Els arcs formers descansen en unes columnes força baixes, sense base i separades dels murs laterals. Aquestes tenen uns grans capitells totalment llisos. Sobre ells s'alça una semicolumna adossada a un pilar. La semicolumna té un capitell de tipus cúbic que enllaça amb l'arc toral.


Els dos arcs més a ponent estan més junts que el més oriental.


La nau acabava en un absis semicircular, que s'obria directament. Malauradament, va ser parcialment destruït per construir una sagristia trapezoïdal.


La porta actual s'obre en el mur sud, però és de factura moderna.


Probablement es va obrir en el moment en que es va construir la rectoria, adossada al mur oest del temple.


Gràcies a la recent adequació d'aquest edifici com a allotjament rural, s'han descobert les restes d'un arc de mig punt en el que és el mur oest del temple i que probablement era l'entrada original del temple.


També en aquestes obres es va descobrir una interessant finestra geminada, corresponent a la façana occidental del temple. Seria interessant obrir-la també per la part del temple...

Antiga finestra    Antiga finestra

Fins uns anys en el temple es conservava un retaule de pedra dedicat a Sant Iscle i Santa Victòria. Per sort, es va poder evitar el robatori d'aquesta peça, quan ja es trobava parcialment carregat en un cotxe...


Després d'una certa tensió amb el bisbat d'Urgell, que volia portar-lo al museu diocesà, es va col·locar en l'església de Sant Josep del nucli de Politg, amb les mesures de seguretat corresponents.


El retaule està datat en la segona meitat del segle XIV i està dedicat als patrons del temple. Està dividit en tres registres. En el central veiem als dos sants.


Al seu damunt, com és habitual en els retaules gòtics, hi ha un calvari.


En el registre superior del carrer esquerre podem veure el judici als dos màrtirs.


En el carrer dret veiem als dos sants, que són llençats al riu Guadalquivir amb una roda de molí lligada al coll.


Com que un àngel va impedir que s'ofeguessin, sant Iscle va ser decapitat i a Santa Victòria li van tallar els pits.


En la darrera escena, veiem el sepulcre on es van col·locar les relíquies dels sants. A sota s'hi refugien dos malalts buscant la guarició per intercessió dels sants.


En la predel·la es van representar a Sant Pau, Sant Pere, Santa Caterina d'Alexandria i Santa Bàrbara.

Sant Pau i Sant Pere    Santa Caterina i Santa Bàrbara

En l'interior del temple si es conserven una pica baptismal, de factura posterior i una d'olis.

Pica baptismal    Pica d'olis