Província de Lleida


Sant Jaume de Sant Cristòfol de la Donzell
(La Baronia de Rialb, La Noguera)

42º 02,427'N ; 1º 08,936'E   




Aquest temple ha estat identificat per molts estudiosos amb el priorat de Sant Cristòfol de Salinoves, que depenia de Santa Cecília d'Elins a l'Alt Urgell. Situat dins del terme del castell de Salinoves, va ser consagrada el 22 de juny de l'any 949 pel bisbe Guisad II d'Urgell, que la va dedicar a Sant Cristòfol i a Sant Benet. Aquest temple es va construir en substitució d'un temple que havia estat destruït pels pagans.


Es creu que a finals del segle XI va desaparèixer la comunitat. De mica en mica va anar perdent pes i en 1574 la trobem documentada com a sufragània de Sant Martí del Puig. Tampoc tenim clar el moment en que es va canviar l'advocació del temple, probablement degut a la popularitat d'un altar dedicat a Sant Jaume.

El lloc de Sant Cristòfol de la Donzell és avui totalment abandonat i ple de vegetació. Un projecte per fer un centre d'interpretació de la tòfona volia retornar-li una certa activitat i recuperar els seus edificis, entre ells l'església, però en no concedir-se una subvenció, aquest projecte ha quedat guardat en un calaix...


El temple agonitza... fa anys que es va deteriorant i perdent gran part dels seus elements arquitectònics. L'edifici actual té bona part de l'estructura que tenia en el segle XI, però ha perdut la seva part més significativa: la capçalera. Aquesta estava formada per tres absis en forma de trèvol. Malauradament s'ha perdut completament. Només es conserva la base de l'arrencada de l'absis nord. Es desconeix si hi havia una cúpula al creuer o un cimbori, però és molt probable que si fos així tenint en compte la monumentalitat de la capçalera. 


Cada absis estava precedit per un tram presbiteral en el que s'obrien uns nínxols semicirculars en cadascun dels murs. S'ha conservat completament el del costat sud-oest, però la vegetació que envaeix l'edifici no en permet la seva contemplació. L'església acaba actualment a l'alçada de l'arc toral occidental del creuer.  


El temple tenia una sola nau, coberta amb una volta de canó, que es va ensorrar en algun moment i va ser substituïda per una coberta de fusta reforçada per arcs de diafragma. Posteriorment es va construir l'actual volta barroca, per a la qual va ser necessari reforçar els murs laterals. En el sector de ponent es va ensorrar la volta quan va caure part de la façana. En aquest sector es conserven les pilastres d'un arc toral, adossat al mur oest.


Probablement en el moment en que es va construir la coberta de fusta també es va obrir un arcosoli en el mur nord, on encara podem veure les mènsules on es recolzava algun sepulcre, avui desaparegut.


La part superior de la façana oest s'ha desplomat, desapareixent el campanar de cadireta de dos ulls que el coronava. També s'ha perdut part de la finestra geminada que hi havia sota el campanar.


La porta actual està feta amb un arc de mig punt de grans dovelles. Aquesta va substituir a una de romànica en època gòtica.


A la seva esquerra veiem un arc romànic, extradossat amb una filera de lloses estretes. Algunes fonts asseguren que es tracta d'una antiga porta, però sembla estranys doncs coincideix amb el pilar de l'arc toral i la seva alçada és molt baixa. Sembla més un arcosoli, però sense un estudi arqueològic resulta impossible determinar-ho amb certesa.


El temple tenia més portes, com correspon a un edifici monàstic. En el mur nord s'obre l'antiga porta del cementiri, actualment dins d'un edifici en runes. El mal estat de conservació d'aquest edifici, parcialment enderrocat i ple de vegetació, fa que sigui molt perillós endinsar-se i per aquest motiu no us podem oferir cap imatge.

Tampoc us podem oferir cap imatge del mur sud, totalment cobert de vegetació. Per sort, navegant per internet vaig descobrir algunes imatges que podeu contemplar en el següent enllaç. Gràcies a aquestes imatges podem veure que el mur està decorat seguint la tradició llombarda amb lesenes i s'intueixen algunes mènsules on descansaven els arcs cecs. També podem veure dues finestres de mig punt i doble esqueixada, que il·luminaven la nau i que en ampliar el gruix del mur en època barroca van quedar cegades.

A ponent del mur podem veure una petita porta, de mig punt adovellat. De ben segur era la porta que comunicava el temple amb les dependències monàstiques, probablement amb un claustre. Al costat de la porta, veiem dos arcs de mig punt, probablement dos arcosolis.

Creiem que aquest temple requeriria una millor atenció per part de les institucions. Malgrat que el projecte del centre d'interpretació no hagi prosperat i per tant la seva recuperació no hagi estat possible, una neteja de la vegetació permetria una millor contemplació del temple i no posaria en perill la seva integritat amb humitats i filtracions. La seva singularitat i el seu passat bé s'ho mereixen.