Província de Lleida


Sant Pau i Sant Pere
(Esterri de Cardós, Pallars Sobirà)

42º 35,578'N ; 1º 15,688'E       




La vila d'Esterri de Cardós apareix citada en l'acta de consagració de l'església de Sant Martí de Cardós l'any 1146. L'església no apareix en cap document anterior al 1314, quan va ser visitada pels delegats de l'arquebisbe de Tarragona.


A principis del segle XX l'església, dedicada aleshores únicament a Sant Pere, tenia com a sufragània l'església de Santa Maria de Ginestarre. Actualment depèn de la parròquia de Llavorsí.

El temple està format per una sola nau coberta per una volta de mig punt de rajol, que arrenca d'una motllura de guix, tots dos elements afegits posteriorment. Aquesta coberta va substituir a l'original, que per l'amplada dels murs sembla que seria de fusta. A aquesta nau es van afegir dues capelles laterals: una al nord i l'altre al sud dotant el temple de planta de creu llatina. La primera va ser enderrocada, mentre que la segona es va tancar per fer les tasques de sagristia. Sembla que aquestes reformes es van produir l'any 1726.


La capçalera està formada per un absis semicircular, decorat externament per un fris d'arcs cecs sota la teulada i lesenes, seguint el model llombard. En ell s'obren tres finestres de mig punt i doble esqueixada, tot i que la del costat nord i la central han quedat parcialment soterrades.


Interiorment estava decorat amb pintures murals de la primera meitat del segle XII, que actualment es conserven en el Museu Nacional d'Art de Catalunya.


En la volta absidal es va representar la figura de Crist en Majestat dins la màndorla i envoltat per les imatges del tetramorf.


La màndorla és força estreta i per tant la Maiestas Domini és molt estilitzada i amb línies verticals molt acusades.


Les imatges del tetramorf manté similituds amb els de Santa Maria de Ginestarre i de Santa Eulàlia d'Estaon, de clara influència bizantina. En la part superior veiem a Sant Mateu (home alat) i Sant Joan (àguila), mentre que en la part inferior trobem a Sant Lluc (bou) i Sant Marc (Lleó).


En aquest cas, el lleó sembla més aviat un ós bru, un animal molt més comú a la zona que no pas el lleó.


Al costat de Sant Marc hi ha un serafí turiferari amb tres parells d'ales plenes d'ulls i l'arcàngel Sant Gabriel. Sota aquestes imatges hi ha escampats diversos objectes utilitzats en les ofrenes com calzes i corns.


En l'extrem oposat de la conca absidal hi ha l'arcàngel Sant Miquel i un querubí turiferari, també amb tres parells d'ales amb ulls. Aquesta part de la volta està força malmès.


En el cilindre absidal només s'han conservat parcialment les imatges del costat dret. Al costat de la finestra veiem a Sant Pau, al que segueixen Sant Joan, Sant Bartomeu, Sant Tomàs i Sant Bernabé.

Pintures murals de l'absis conservades en el MNAC    Pintures murals de l'absis conservades en el MNAC

A l'altra banda de la finestra absidal només es conserva un cap nimbat, que sembla correspondre al de la Verge Maria.


També es conserva enb el MNAC el frontal d'altar d'aquest temple. Va ser construït en 1225, segons consta en una inscripció. Està fet amb relleus de guix a sobre una base de fusta de pi. Les diferents imatges i elements decoratius estaven recobertes amb una capa d'estany i un vernís daurat conegut com colradura. Aquesta era una tècnica habitual per tal d'imitar d'una manera econòmica els efectes dels frontals d'orfebreria.


En la part central veiem al Crist en majestat, envoltat per les quatre imatges del tetramorf, malgrat que el bou i el lleó, situats a la part inferior, pràcticament han desaparegut.


A banda i banda d'aquestes imatges hi trobem els dotze apòstols, distribuïts en grups de tres. S'accedeix al temple per un porta de mig punt oberta en el mur sud i coberta per un porxo de factura moderna.

Detall del frontal d'altar conservat en el MNAC    Detall del frontal d'altar conservat en el MNAC

S'accedeix al temple per una porta de mig punt oberta en el mur sud i protegida per un porxo de factura posterior.


En el mur oest trobem una altra porta d'arc de mig punt lleugerament ultrapassat, actualment cegada.


El campanar es troba en l'angle sud-oest, una mica desplaçat respecte el temple. Aquest fet, juntament amb l'existència d'una porta en el mur nord, fa pensar que es tracta d'una torre, probablement defensiva, més antiga que el temple i que es va aprofitar per construir-hi el campanar. Té planta quadrada i està acabada per una coberta piramidal de factura barroca. En el nivell superior s'obre una finestra de mig punt en cadascun dels seus murs. També podem veure diverses espitlleres en la resta de la torre.