Província de Lleida


Sant Serni de Prats
(Prats i Sansor, Cerdanya)

42º 21,939'N ; 1º 50,422'E    




El lloc de Prats apareix documentat per primera vegada l'any 1086, quan un tal Guillem Ramon va donar a Guadall Gilabert un alou que limitava amb villa Pratis.

El temple va ser saquejat a finals del segle XII pels homes del comte Ramon Roger de Foix i d’Arnau de Castellbò. Segons documents de l'època, es van endur vestimentes litúrgiques, set llibres, dues canadeles, un calze, deu modis de blat i farina i alguns animals.

Entre 1936 i el 39, durant la Guerra Civil, es va cremar el retaule barroc de l'altar major, amb la talla del patró. No fou fins la dècada dels seixanta del passat segle que no es restaurà el temple.


L'edifici actual respon a l'edifici original romànic del segle XII, que va ser profundament modificat en el segle XVIII. D'època romànica es conserva bàsicament el mur nord, que es va reforçar amb arcs de mig punt que serveixen de reforç a la volta i per contraforts a l'exterior.


Inicialment, es creu que  la  nau estava capçada a l'est per un absis semicircular, que va ser substituït per l'actual carrat.


S'accedia al temple per una porta oberta en el mur sud, però en 1777 es va construir un nou accés en el mur oest i es va construir un ull de bou just al damunt. Corona aquest mur un campanar de cadireta de dos ulls.


La porta conserva una ferramenta de tradició romànica. Molts dels elements són una còpia dels originals, que es conserven a la sagristia.