Província de Lleida


Sant Esteve de Tuixent
(Josa i Tuixent, Alt Urgell)

   42º 13,896'N ; 1º 33,988'E    




La primera notícia de l'església de Sancto Stephano de Tuxen data de l'any 963, en una donació feta pel comte Borrell II de Barcelona i Urgell. Precisament aquest comte va llegar a Santa Maria de la Seu la vila de Tuixent i la seva església l'any 993. Aquesta cessió va ser confirmada pel seu fill Ermengol d'Urgell i pel seu net Ermengol II d'Urgell.


El temple que podem contemplar avui en dia data de finals del segle XI, i que substituir a un d'anterior. Al llarg dels segles, ha patit nombroses modificacions  que han variat la fesomia original. En l'angle sud-oest podem veure el parament original, format per carreus lleugerament escairats i que es disposen en fileres regulars. Aquests es van fent més petits a mesura que pugem en alçada.


El temple es va construir amb una única nau coberta amb volta de canó. Es desconeix com era la capçalera del temple original.


L'actual, de forma quadrada, va ser afegida posteriorment, com les capelles laterals, que trobem en els murs nord i sud.


La porta d'accés al temple es troba en el mur oest, formada per un arc de mig punt.


Per la disposició dels carreus adjunts i la seva forma, creiem que la porta original no es trobava aquí, si no en el mur sud i que aquesta es va construir en el moment en que es va aixecar la capella més occidental del mur de migdia. A tocar de la capella, veiem una finestra de mig punt i doble esqueixada, actualment cegada.

El campanar de torre es va afegir en l'angle sud-oest. En el pis superior s'obren diverses finestres de mig punt, dues en el mur oest i una en la resta. 


L'interior del temple conserva un preuat tresor: una talla policromada de la Verge Maria coronada amb el Nen a la falda, de finals del segle XII o principis del XIII. En el segle XX va ser restaurada en excés, repintant-la. És una talla de tradició bizantina, però que està asseguda sobre un escambell, que en les seves cares laterals té parelles d'arquets, decoració molt freqüent per aquella època en el sud de França.


El Nen sosté un llibre obert amb la mà esquerra, que recolza sobre el seu genoll. Amb la mà dreta, ens beneeix. La Mare sosté la bola del món.


Si la mirem per la part posterior, podem veure l'obertura que té per allotjar-hi relíquies.


També es conserva el retaule gòtic de Sant Martí, datat en 1577, segons podem veure en la part superior del guardapols. Probablement va ser portat d'una capella del municipi fins aquí.


En la talla central veiem al titular del retaule, a Sant Martí en la característica escena on est'a partint la seva capa amb un captaire.


Al seu damunt veiem l'escena del Calvari, amb Jesús a la Creu acompanyat de la Verge i de sant Joan.


En el registre inferior i flanquejant a l'escena de sant Martí i el captaire, trobem dos moments més de la seva vida. A l'esquerra veiem el moment en que és consagrat bisbe de Tours. A la dreta, veiem un dels miracles que se li atribueixen al sant, on ressucita a un difunt en presència d'altres homes. Sorprèn veure a sant Martí amb roba cortesana i no religiosa, doncs habitualment se li atribueixen els miracles un cop es va convertir al cristianisme.

Sant Martí consagrat bisbe    Sant Martí ressucitant a un mort

En els extrems superiors del retaule trobem dos sants més: a l'esquerra sant Roc i a la dreta sant Sebastià.

Sant Roc    Sant Sebastià