Notícies



Tornen les rutes medievals de l'Empordà


Els consells comarcals de l'Alt i el Baix Empordà, amb el suport de l’associació Empordà Turisme i la Comissió Turística del Baix Empordà així com de diversos ajuntaments, han programat un total de 45 propostes de visites guiades als espais medievals de les dues comarques i que s’ofereixen al llarg dels mesos d’estiu i fins ben entrada la tardor.

Aquestes visites, que es realitzen per tercer any consecutiu, tenen com a objectiu que els turistes i el públic en general tinguin la possibilitat de conèixer els edificis més representatius de la zona, incloent aquells entorns que sovint resten a l'anonimat.

Per a més informació feu click al damunt de la següent imatge.



15 de Juny de 2017
De Pedra Picada, el nou espai de Catalunya Informació


Aquest estiu s'emet un nou espai a Catalunya Informació dedicat a l'arquitectura del nostre país. Josep Lluís Blázquez ens proposa un viatge per diferents aspectes de l'arquitectura catalana. Seran càpsules de 3-4 minuts on s'aniran analitzant els aspectes més rellevants d'edificis i corrents artístics de Catalunya.

ArtMedieval.net ha pogut col·laborar en aquest projecte en l'apartat dedicat a la blogosfera. A continuació us deixem l'enllaç.



20 de Juny de 2016
A la recerca dels orígens de Sant Romà de Sidillà


Aquests dies s'han estat realitzant excavacions arqueològiques a Sant Romà de Sidillà. Els objectius marcats per aquesta campanya és establir la cronologia del temple i la del poblat situat just al costat, així com la relació que hi havia entre tots dos espais.

  

Aquesta setmana ArtMedieval ha pogut accedir a les excavacions acompanyats d'un equip de TV3, on la doctora i professora d'Arqueologia de la Universitat de Barcelona Gisela Ripoll ens ha explicat l'evolució dels treballs i les primeres impressions que estan extraient i que tan bon punt siguin publicats oficialment us oferirem.


Les tasques s'han centrat en eliminar la gran quantitat de sorra que s'havia acumulat a l'interior del temple, fins arribar al nivell del paviment, centrant-se especialment en l'absis. També s'han fet diverses prospeccions en el poblat, amb l'objectiu de definir l'espai en el que s'actuarà durant la campanya del 2017.

12 de setembre de 2015
Calendari de visites als edificis medievals de l'Empordà


Els consells comarcals de l'Alt i el Baix Empordà, amb el suport de l’associació Empordà Turisme i la Comissió Turística, han editat un fullet turístic on s'inclouen un total de 35 propostes de visites guiades als espais medievals de les dues comarques i que s'ofereixen al llarg dels mesos de juliol, agost, setembre i octubre.

Malgrat que es tracta d'una iniciativa molt interessant i que aplaudim, des d'ArtMedieval.net trobem que es queda molt curta. La programació d'una única visita a cadascun dels espais en tot l'estiu, fa que la probabilitat de no poder apuntar-s'hi és molt gran, ja sigui per què el grup està complert o bé per què coincideix amb altres esdeveniments. Creiem que per oferir una millor promoció del patrimoni cultural és imprescindible la programació de més visites que afavoreixin poder gaudir dels edificis a tothom i d'una manera més espaiada.

Podeu trobar més informació en el fulletó publicat.


27 de Juliol de 2015
Es publica un interessant llibre sobre les marques de Picapedrer


L'enginyer industrial i llicenciat en història José Luis Bozal González ha publicat un interessant estudi sobre el significat de les marques de picapedrer dels temples romànics espanyols. El llibre és un recull de més de nou anys de feina, on es detallen les marques trobades a gairebé un centenar d'esglésies (67.310 signes). En aquest llibre es descriuen els símbols derivats del Crismó trinitari com són la P del Pare, la + i la X del fill, la S de l'Esperit Sant, la A de l'Alfa i la ω de l'Omega, així com altres símbols com són les eines del picapedrer, l'escaire i el compàs, o l'estrella de Maria.

Podeu trobar més informació, així com la manera d'adquirir aquest llibre en el següent enllaç:

Signos de cantero



28 de Maig de 2014
ArtMedieval acompanya a TV3 a dues esglésies pre-romàniques


Un equip de la delegació de Girona de TV3 ha visitat avui dos temples pre-romànics de les comarques Gironines: Sant Romà de Sidillà i Sant Esteve de Caulès. ArtMedieval ha acompanyat als dos reporters fins a aquests temples, degut a la seva ubicació tan emboscada, per mostrar-los l'estat de deixadesa i abandonament en que es troben els dos edificis.

En el reportatge, que s'emetrà en el Telenotícies Comarques, es desvetllarà quin és el seu valor patrimonial, quina és la situació actual d'aquests temples, de qui depèn la seva conservació i manteniment, quines són les eines que té l'administració per poder-los preservar, per què no apareixen en guies o rutes de la zona ...


Els periodistes de TV3 amb l'alcalde de Caldes de Malavella  El càmera de TV3 a Sant Romà de Sidillà

14 d'Abril de 2014
Troben restes pictòriques a l'absis de Sant Climent de Taüll


Un cop retirada la còpia de les pintures de l'absis fetes per Ramon Millet en 1961, i la capa de calç que es va posar un cop retirades les pintures originals, estan sortint a la llum les capes profundes de la pintura romànica, fetes directament sobre el morter. La part millor conservada correspon a la volta absidal, on veiem al Crist en Majestat envoltat pel Tetramorf. Això es degut a que quan es van retirar les pintures amb la tècnica del strappo, resulta més complicat de fer en les conques absidals i per tant només es van arrencar les capes més superficials. En canvi, l'apostolat, situat en el tambor, apareix ara més difuminat, doncs en aquest cas es van arrencar més capes pictòriques.

Aquesta intervenció ha permès tornar a obrir les finestres, que van quedar cegades a l'hora de col·locar les pintures en el segle XII i descobrir altres fragments pictòrics, fins ara ocults.

Un cop finalitzades aquestes obres es projectarà un audiovisual en el mateix absis, que recrearà les pintures originals.



23 de Juny del 2013
Gerardo Boto insisteix a Lisboa que el claustre del Mas del vent és romànic


Gerardo Boto, professor d'història d'art medieval de la Universitat de Girona i el "descobridor" del claustre del Mas del Vent torna a la càrrega. Desprès de publicar un article el passat mes de desembre a la revista de l'associació Amigos del Románico desmuntant les conclusions de l'informe de la Generalitat de Catalunya, ara, en un congrés sobre claustres medievals celebrat a Lisboa, ha anat més enllà i ha afirmat que es tracta del claustre romànic de la catedral de Salamanca, desaparegut per culpa del terratrèmol de Lisboa de 1755. Els danys van ser tant importants que no es van poder reparar i en comptes de destruir-lo van decidir guardar les seves pedres a l'espera de poder reconstruir-lo. Finalment no es va arribar a reconstruir i se'n va construir un de nou.

Cal pensar que els experts de patrimoni de la Generalitat van fer un treball exhaustiu i el seu dictamen està perfectament argumentat i contrastat, però amb els pocs detalls que n'han transcendit i de l'observació detallada de les fotografies realitzades, ens sorprèn molt la rotunditat d'aquest estudi i ens sembla una mica buit de contingut. No tenim les eines, ni les dades, ni potser els coneixements per afirmar si és original o no. Encara menys som ningú per qüestionar l'opinió d'un grup d'experts, però la similitud de motius esculpits i la manca de documentació no ens semblen motius suficients, doncs són coses que es donen en altres edificis o elements que ningú discuteix. Si és una recreació destinada a decorar un jardí per què el van intentar vendre a col·leccionistes americans? Potser era només una estafa, però aleshores per que el volen declarar Bé d'Interès Local?. Si és una còpia, no hauria de tenir valor...

També ens sorprèn que algú decideixi fer un claustre amb capitells que presenten diversos graus d'erosió, amb motllures fragmentades, amb forats entre les pedres que no acaben d'encaixar, amb fusts de columnes de dos orígens diferents i un motiu heràldic no existent en cap altre claustre, únicament amb un motiu ornamental. Sens dubte o conté molts més elements originals dels que ens volen fer creure, o bé és tracta d'un claustre construït amb la idea d'estafar a algun ric comprador americà. Si és el segon cas, no hauria de ser catalogat... No té sentit.

A més, cal recordar que a Palamós es van construir tres galeries i una es va ensorrar. Si era fals i només de caire decoratiu, per què no la van refer? I per què no van fer les quatre galeries? Per què es va construir un teuladet per protegir els arcs i capitells si aquests no tenien valor? Masses dubtes i pocs detalls de l'estudi... Crec que no interessa que sigui original. Per a la propietat i les administracions podria ser un problema... 

Podeu accedir a les nostres imatges i jutgeu vosaltres mateixos en el següent enllaç: claustre Mas del vent. Creiem que Gerardo Boto, ha fet una molt bona feina i no va massa desencaminat... al contrari que l'informe de la Generalitat.



22 de Juny del 2013
Comença la restauració de Sant Vicenç de Cardona


S'han començat els treballs de reparació de l'exterior de l'àbsis de la col.legiata de Sant Vicenç de Cardona per eliminar les filtracions d'aigua i els petits despreniments de pedres que s'hi havien detectat.

També es preveu restaurar la coberta i la volta del temple gràcies al finançament que la Generalitat de Catalunya preveu aconseguir gràcies al 1% cultural de les obres de desdoblament de l'eix transversal. D'aquesta manera es podran retirar les xarxes protectores, que actualment hi ha a l'interior de l'església.



25 de Novembre del 2012
Apareixen unes pintures murals al sud de França


Durant el mes d'abril del 2012 es va retirar el retaule que tapava l'absis de l'església de Sant Germeri d'Orjot, a la regió de Migdia Pirineus. Aquesta retirada va comportar una agradable sorpresa, doncs darrera les fustes del segle XVIII, van aparèixer unes pintures murals sota la capa de calç, que cobria les parets de l'absis. Un cop retirada la capa de calç, han sortit a la llum unes interessants pintures romàniques de principis del segle XII, en un estat de conservació excepcional. 

En el nivell de les finestres trobem només a cinc apòstols, ja que en fer més grans les finestres es van perdre alguns d'ells. També s'han descobert uns medallons on es representen signes del Zodíac i una sanefa de motius geomètrics. Els tècnics del DRAC les han emparentat amb les pintures de Taüll.

Durant els propers mesos l'accés al temple estarà tancat per al públic, per permetre la seva completa restauració i estudi i per fer cates en d'altres punts per intentar localitzar més restes.

Més informació en l'espai dedicat a l'església de Sant Germeri d'Orjot.


Pintures Murals

15 de Novembre del 2012
Obriran la cripta de Ripoll a les visites


El delegat de Cultura de Girona, Antoni Baulida, ha informat sobre els darrers acords de la darrera Comissió de Patrimoni. Una de les notícies més destacades és la voluntat d'obrir a les visites la cripta de Santa Maria de Ripoll.

L'equip d'ArtMedieval va poder visitar aquest espai en el mes de Juny del 2009, en companyia dels seus descobridors. Han hagut de passar més tres anys per a que els responsables de patrimoni es prenguin seriosament aquesta descoberta. Cal recordar que gran part del monestir de Ripoll va ser reconstruït a finals del segle XIX. Per tant, aquest espai conservat gairebé intacte és realment interessant, però incomprensiblement ha estat ocult fins ara.

Mentrestant podeu accedir a les nostres imatges en el següent enllaç: Monestir de Ripoll.


Claustre

20 de Setembre del 2012
El claustre del Mas del vent és del segle XX


Segons la comissió d'experts de la Generalitat, el claustre seria una recreació històrica feta en el segle XX:

No ha estat una decisió fàcil ni pel que sembla massa unitària. Els dos principals arguments per descartar l'origen romànic del claustre són la falta de documentació històrica sobre quin podria ser el seu origen i i l'excessiva similitud amb els capitells del claustre se Silos. Uns arguments una mica absurds tot sigui dit. 

Pel que hem pogut saber, si que es constata que la majoria de les pedres són més antigues que el segle XX i que fins i tot hi hauria alguns elements, tot i que pocs, romànics. Per aquest motiu es declararà com a Bé d'Interès Local.

Cal pensar que els experts de patrimoni de la Generalitat han fet un treball exhaustiu i el seu dictamen està perfectament argumentat i contrastat, però amb els pocs detalls que n'han transcendit i de l'observació detallada de les fotografies realitzades, ens sorprèn molt la rotunditat d'aquest estudi i ens sembla una mica buit de contingut. No tenim les eines, ni les dades, ni potser els coneixements per afirmar si és original o no. Encara menys som ningú per qüestionar l'opinió d'un grup d'experts, però la similitud de motius esculpits i la manca de documentació no ens semblen motius suficients, doncs són coses que es donen en altres edificis o elements que ningú discuteix. Si és una recreació destinada a decorar un jardí per què el van intentar vendre a col·leccionistes americans? Potser era només una estafa, però aleshores per que el volen declarar Bé d'Interès Local?. Si és una còpia, no hauria de tenir valor...

També ens sorprèn que algú decideixi fer un claustre amb capitells que presenten diversos graus d'erosió, amb motllures fragmentades, amb forats entre les pedres que no acaben d'encaixar, amb fusts de columnes de dos orígens diferents i un motiu heràldic no existent en cap altre claustre, únicament amb un motiu ornamental. Sens dubte o conté molts més elements originals dels que ens volen fer creure, o bé és tracta d'un claustre construït amb la idea d'estafar a algun ric comprador americà. Si és el segon cas, no hauria de ser catalogat... No té sentit.

A més, cal recordar que a Palamós es van construir tres galeries i una es va ensorrar. Si era fals i només de caire decoratiu, per què no la van refer? I per què no van fer les quatre galeries? Per què es va construir un teuladet per protegir els arcs i capitells si aquests no tenien valor? Masses dubtes i pocs detalls de l'estudi... Crec que no interessa que sigui original. Per a la propietat i les administracions podria ser un problema... 

Podeu accedir a les nostres imatges i jutgeu vosaltres mateixos en el següent enllaç: claustre Mas del vent.



31 de Juliol del 2012
XXII edició del festival Terra de Trobadors


En el proper mes de setembre, entre els dies 6 i 9, tibdrà lloc a Castelló d'Empúries una nova edició del festival Terra de Trobadors. En aquest cas es centrarà en el moment històric de 1230-1269 i en la figura de Ponç Hug III. Durant el govern de Ponç Hug III el Comtat d'Empúries va viure un temps de pau i d'esplendor marcat per la bona relació amb el rei Jaume I el Conqueridor, qui tenia el comte per un dels seusconsellers de més confiança.

El 8 juliol de 1238, Ponç Hug III concedí un ampli privilegi a tots els jueus residents al seu territori que confirmava i estenia les seves llibertats i protegia les seves pràctiques comercials. Concedit en un moment de considerable desordre a les aljames catalanes, el privilegi cercava atraure l'emigració de jueus procedents del regne franc al territori comtal, alhora que creava una estructura comunal rudimentària pels jueus ja presents.

El festival traslladarà al visitant al temps medieval: sopar, mercat, torneig, justes entre cavallers, cercaviles, actuacions de carrer que ompliran i animaran carrers i places del centre històric.

Més informació en l'enllaç: www.terradetrobadors.cat



29 de Juliol del 2012
"Surt a la llum" un claustre romànic a Palamós


Els mitjans de comunicació s'han fet ressò avui del descobriment fet per Gerardo Boto Barela, professor d'art medieval de la Universitat de Girona.  En l'estiu del 2010 es publicava un article en la revista francesa AD sobre una finca de Palamós, propietat d'un ciutadà suís. Una de les fotografies era de la piscina, junt a la qual hi ha una claustre romànic, fins ara desconegut per a la majoria de la humanitat. El va comprar l'avi de l'actual propietari a Madrid a meitats del segle XX. Gràcies a una fotografia de Vincent Leroux,  Gerardo Boto va aconseguir estudiar el detall de cadascun dels seus capitells i arribar a la conclusió que el claustre és original i que podria pertànyer a un mestre que hagués estat en el monestir de Santo Domingo de Silos, degut a la similitud de motius esculpits i a la tècnica emprada.

En els darrers dies, tècnics de patrimoni de la Generalitat de Catalunya i els mitjans de comunicació, han pogut accedir al claustre i documentar-lo. Podeu accedir a les nostres imatges en el següent enllaç: claustre Mas del vent.



11 de Juny del 2012
El Tapís de la Creació torna a Girona


Avui, 4 d'abril s'ha fet l'acte de presentació de la restauració realitzada al Tapís de la Creació, a la Catedral de Girona. Àngels Soler, del Centre de Restauració de Bens i Mobles de la Generalitat de Catalunya, ha explicat les dificultats que s'han trobat durant la restauració i quines són les intervencions que s'hi han fet. D'aquesta manera, ara es pot tenir "la visió més original i més lluminosa del brodat" segons ha afirmat el bisbe de Girona.

El Tapís de la Creació, un brodat datat entre els segles XI i XII que està considerat una de les joies del romànic català.

L'operació ha consistit en netejar les dues cares de la tela, que teia una gran acumulació de pols i en consolidar les parts del brodat més deteriorades, així com corregir les deformacions que ha patit la tela. També s'ha canviat la il·luminació i les condicions de temperatura i humitat de l'espai on es conservarà el Tapís.


Tapís de la Creació

4 d'abril del 2012
Apareixen restes de les estances monacals durant la restauració del claustre de Santa Maria de Ripoll


Divendres 27 de gener es van donar per finalitzades les obres de restauració del claustre d'aquest important cenobi. Les obres van començar a l'abril del 2010 i van finalitzar el passat mes de desembre, però no va ser fins gairebé un mes més tard que no es va fer l'acte protocol·lari. 

La restauració del Claustre de Ripoll ha estat possible gràcies a un conveni de col·laboració entre el Bisbat de Vic, la Diputació de Girona, i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i ha costat 500.000 euros.

Entre 1882 i 1907 es van arranjar els murs de les galeries del claustre amb un revestiment de ciment portland que simulava una disposició de carreus en filades regulars, amb la intenció d’unificar-lo visualment i que no es distingissin els elements afegits durant la reconstrucció. La intervenció actual ha consistit en la neteja i restauració de les columnes i capitells romànics i l'eliminació dels revestiments de ciment portland del segle XIX,

Aquestes operacions han deixat visibles per primera vegada, la textura material dels murs i de les seves obertures històriques; uns elements que fins aquest moment havien restat amagats. En aquest sentit, s'han trobat portes i finestres de diferent caràcter i època, des d'època preromànica fins als segles XVII i XVIII. Aquestes obertures comunicaven amb les dependències que es trobaven al voltant i permeten reconstruir l’organització arquitectònica i funcional del monestir medieval.

Les obertures més importants són les trobades a la banda nord-est i que donaven pas a la sala capitular, on es reunia la comunitat de monjos per organitzar la vida de l'abadia. A la banda sud-est s'han trobat un seguit de petites finestres preromàniques dels segles IX i X, que són els vestigis arquitectònics que romanen en peu més antics reconeguts fins ara al monestir. En aquesta mateixa galeria també s'ha posat de manifest una porta de traça classicista que donava accés a dependències de l'administració monàstica o pabordia i, més antigament, al refectori o menjador comunitari.

A la paret sud-est del claustre s’hi ha trobat una imatge fragmentada d'una antiga Mare de Déu feta amb guix. La imatge s’ha localitzat en una arcada oberta a mitja alçada, enfonsada en el gruix del mur i completament tapada des de fa segles amb pedres. Per la seva situació s'ha convingut en denominar-la, provisionalment, Mare de Déu del Claustre.

Queda pendent que es puguin netejar i restaurar les parts esculpides de les altres tres antigues ales del claustre situades a la planta baixa i les quatre ales neoromàniques del pis superior, i a més, tota la banqueta i la façana exterior del claustre.

Malauradament la restauració del claustre ha comportat la retirada de tots elements escultòrics, que s'havien trobat durant la reconstrucció i que s'exposaven en el claustre. De moment estan emmagatzemats, sense cap projecte museístic que permeti contemplar-los novament. De moment, els elements conservats del baldaquí romànic s'estaran 3 anys en el MNAC, com a moneda de canvi per la seva restauració... qui sap si acabaran tornant a Ripoll. Molt em temo que no serà així.



28 de gener del 2012
S'estan acabant els treballs de restauració de la façana de Sant Martí d'Empúries


En les darreres setmanes s'està portant a terme la restauració de la façana del temple parroquial de Sant Martí d'Empúries. Es tracta d'un dels exemples més interessants del gòtic tarda.

Les tasques que s'estan portant a terme tenen com a objecte evitar el constant deteriorament dels elements de la portalada, segellant les esquerdes, reomplint els volums perduts i consolidant els seus elements. També s'han eliminat les pedres del timpà per alleugerir la llinda i els muntants.

Per altra banda també s'està restaurant la rosassa, que s'ha protegit amb una xarxa que evitarà que els coloms s'hi posin i defequin i per tant la deteriorin.


Sant Martí d'Empúries

10 de novembre del 2011
El Tapís de la Creació marxa de Girona per ser restaurat


El Tapís de la Creació, una joia del romànic català, deixarà Girona per anar al Centre de Restauració de Bens i Mobles de la Generalitat de Catalunya, a Valldoreix. Allí es netejarà i restaurarà. L'operació consistirà en netejar les dues cares de la tela, que té una gran acumulació de pols i en consolidar les parts del brodat més deteriorades, així com corregir les deformacions que ha patit la tela. Es preveu que el Tapís torni a Girona en el mes de març del 2012.

També s'aprofitarà per canviar la il·luminació i les condicions de temperatura i humitat de l'espai on es conserva el Tapís.

El cost total serà de 152.000 euros.


Tapís de la Creació

4 de novembre del 2011
La web Art Medieval protagonista de l'espai d'internet de TV3


El proper dia 4 de setembre, dins l'espai internet del Telenotícies Migdia de TV3, es parlarà de portals d'internet dedicats al patrimoni català. El reportatge s'obrirà amb una petita visió de la nostra web, fet que ens omple d'orgull i ens fa pensar que estem en la bona direcció.

Si no podeu veure-ho en directe, ho podreu fer des de l'enllaç del blog de l'espai d'internet a partir de la tarda del mateix dia 4.


24 de juliol del 2011
La catedral de Girona ja té nou vitrall


Aquesta setmana el bisbe de Girona ha beneit el nou vitrall de la seu gironina. Aquest es troba en el darrer tram de la nau, edificat entre els anys 1603 i 1606. La vidriera de la façana nord, però, no es va arribar a completar mai per motius que es desconeixen i només tenia la meitat de la traceria interior feta. L'obertura havia estat completament tapiada amb pedra per l'interior, i maó per l'exterior.

Els treballs han permès obrir el finestral cec, completar-ne la traceria, copiant-la de la finestra que hi ha just al davant i instal·lar-hi un nou vitrall. El disseny que s'ha escollit és obra de l'artista irlandès Sean Scully, que l'ha donat a la catedral.

La finestra té una alçada de 14,5 metres i 3 d'amplada. La seva situació en el mur nord de la catedral, fa que estigui exposat als efectes de la tramuntana i les gelades, fet que ha requerit un tractament especial per protegir-lo.

 Les obres han costat 430.000 euros, que ha pagat el Ministeri de Cultura.. 


24 de juliol del 2011
TV3 estrena Ermessenda


Entre avui i demà s'emet a TV3 aquesta minisèrie dedicada a una de les dones més influents i més importants de la història de Catalunya. La mort del seu marit Ramon Borrell i posteriorment la del seu fill Berenguer Ramon I van fer que governés temporalment els comptats de Barcelona, Girona i Osona a finals del segle X i principis del XI.

Els productors de la sèrie van consultar la web ArtMedieval per tal de localitzar els diferents escenaris on poder enregistrar la sèrie. El més complicat era trobar un castell del segle XI, més o menys sencer o poc alterat per reformes posteriors. Les propostes de la nostra web no van satisfer als productors, per trobar-se lluny de Barcelona i van acabar utilitzant un castell gòtic.

Però els errors no s'acaben aquí... a l'església on es celebren tots els actes litúrgics de la sèrie hi ha un baldaquí, decorat amb el Frontal dels Apòstols!!!. Si ja és sorprenent trobar un baldaquí de fusta a principis del segle XI, ja que a Catalunya no es van fer fins a finals del segle XII, és encara més sorprenent veure un frontal convertit en baldaquí i a sobre un frontal procedent de la diòcesi d'Urgell, que no es trobava dins dels dominis d'Ermessenda. La seva datació és de finals del segle XII i actualment es conserva en Museu Nacional d'Art de Catalunya. Impressionant la tasca de documentació... sense comentaris.

També ens sorprèn veure decoracions pictòriques a mode de tapissos i cortinatges típics dels segles XII i XIII, així com impostes amb escacat jaquès, que no es va començar a fer fins a finals del segle XI... novament, sense comentaris. I que em dieu d'un perfecte terra de marbre decorat en un temple del segle X? Són només uns detalls del gran nombre d'incorreccions que hem pogut copsar.

Han comptat amb un historiador que els ha assessorat en qüestions històriques, però lamentem que en una obra tant important no s'hagin documentat correctament pel que fa a qüestions d'art i arquitectura de l'època.


Frontal dels apòstols

21 de març del 2011
Acord per restaurar el castell de Santa Pau


Els esforços realitzats per l'ajuntament de Santa Pau en els darrers anys han donat el seu fruit. El passat 3 de febrer l'alcaldessa, Esther Badosa, i la marquesa d'Argençola, Milagros de Sarriera, propietària del castell, van signar el document de cessió de la fortalesa per 50 anys.

En aquest temps es restaurarà l'edifici i s'obrirà al poble i a tota la comarca. Durant la primera fase de les obres es procedirà a consolidar l'estructura i a reparar les cobertes. També s'adequarà la planta baixa per acollir un centre d'interpretació del territori i un petit auditori. Les previsions és que en un període de 6 anys el castell sigui visitable.

L'edifici s'esmenta per primera vegada en un document datat entre els anys 929 i 935, en que el rei franc Radulf el dóna al seu vassall Oliba, senyor de Porqueres. Cap al segle XIII, un descendent d'Oliba, Ponç III, senyor de Santa Pau i Finestres, va prendre el cognom de Santapau. En l'actualitat és un dels símbols de la vil·la de Santa Pau.

L'actual edifici es va començar a construir cap al segle XIII i tenia una planta rectangular. Correspon al sector nord de l'actual edifici.

En aquest sector encara es conserven tres finestres geminades, una de tradició romànica i dues de tradició gòtica, una de les quals ha perdut el mainell. Posteriorment es va dotar al castell de l'aparença actual de gran casal amb planta rectangular. Totes les estances es distribueixen al voltant d'un pati, en el centre del qual hi trobem un pou.

Tot i no tractar-se d'un castell purament defensiu, si no que es tractava més d'una residència, també té una torre de l'homenatge, que protegia la porta d'accés. Està situada en l'angle nord-est i té planta quadrada. Als peus de la torre hi trobem la capella de Sant Antoni i Sant Honorat.

L'edifici roman sense ús des del 1968, quan van marxar les germanes Dominiques, que hi tenien una escola, en el pis superior, de la que encara es poden veure algunes de les seves aules.



17 de febrer del 2011
S'obre al públic el castell de Montsoriu


El dissabte 29 de gener es van obrir les portes d'un dels castells gòtics més importants de Catalunya. Després de molts anys tancat per culpa de les obres de restauració i adeqüació que s'han portat a terme, el castell podrà ser visitat per tothom que ho desitgi.

Com que les obres encara continuen, les visites es fan guiades i amb reserva prèvia a la web del patronat www.montsoriu.cat. Els preus seran de 5 euros pels adults i 3 per als jubilats i els menors de 14 anys. Si es vol visitar el castell cal tenir present que l'aparcament està situat als peus del turó on s'alça el castell i per tant cal fer una caminada d'uns 30-40 minuts.

Les cròniques de l'època el descriuen com un dels castells més bells i nobles de la Catalunya Vella. La seva situació estratègica, al cim d'un turó de 600 metres d'alçada i a les portes del Montseny el va convertir en un enclavament militar important. Els vescomtes de Cabrera el van convertir en el punt militar més important dels seus dominis.

 

Està format per tres recintes fortificats concèntrics i per una torre de guaita. Va patir dos grans setges: un el 1285, per part de Felip l'Ardit de França, i l'altre al voltant del 1368, en plena revolta contra el rei Pere III. En cap dels dos casos es va aconseguir assaltar el castell, que ha restat inexpugnable fins als nostres dies.

El moment de màxim esplendor del castell cal situar-lo a cavall dels segles XIV i XV, quan s'ennobleix el seu interior amb una gran sala gòtica i es construeix una nova capella, a banda d'altres dependències. El trasllat de la residència dels Cabrera cap a Blanes va provocar la progressiva decadència de la fortificació, que amb l'aparició dels canons va anar perdent la seva funcionalitat. Per aquest motiu va perdre la condició d'enclavament militar i passà per les mans de diferents famílies, fins que fou definitivament abandonat, fet que va provocar el seu saqueig. La família Ribot el va cedir en 1998 al  Consell Comarcal de la Selva.


Castell de Montsoriu

30 de gener del 2011
Noves troballes a Palol Sabaldòria


Els treballs que s'estan realitzant en el nucli de Palol Sabaldòria, a Vilafant, han posat al descobert les restes de quatre o cinc edificis datats entre els segles IX i X. Aquests han aparegut al davant de l'església de Sant Miquel.

També s'han localitzat diverses tombes a l'interior del temple. Deu són de l'època medieval, mentre que les altres quinze són molt més modernes.

Els treballs corresponen a una segona fase del projecte iniciat en el 2008 per dignificar aquest nucli medieval. En aquesta ocasió s'ha destinat una partida de 30.000 euros. L'ajuntament de Vilafant espera poder aconseguir noves subvencions que permetin donar continuïtat a aquestes excavacions.



20 de gener  del 2011
Han començat les obres per instal·lar el nou vitrall de la catedral de Girona


En els darrers dies s'han començat a instal·lar les bastides que han de permetre col·locar el nou vitrall de la catedral de Girona,

La construcció d'aquest finestral data dels anys 1603 i 1606, període en el que es va aixecar el darrer tram de la nau. La vidriera de la façana nord, però, no es va arribar a completar mai per motius que es desconeixen. Actualment, el finestral només té la meitat de la traceria interior feta, i l'obertura està completament tapiada (amb pedra per l'interior, i maó per l'exterior).

Els treballs permetran obrir el finestral cec, completar-ne la traceria, copiant-la de la finestra que hi ha just al davant i instal·lar-hi un nou vitrall. El disseny que s'ha escollit és obra de l'artista irlandès Sean Scully, que l'ha donat a la catedral.

La finestra té una alçada de 14,5 metres i 3 d'amplada. La seva situació en el mur nord de la catedral, fa que estigui exposat als efectes de la tramuntana i les gelades, el que requerirà un tractament especial per protegir-lo.

 Les obres tindran una durada de sis mesos i costaran 430.000 euros, que pagarà íntegrament el Ministeri de Cultura..


Catedral de Girona

9 de desembre del 2010
Licitades les obres d'adequació de l'entorn del  Pont de Besalú


El Ministeri de Foment ha tret a licictació pública les obres d'adequació de l'entorn del pont romànic de Besalú, corresponents als sectors de la Devessa i Sant Martí. El cost de les obres serà de 664.595,23 €.


Pont Medieval de Besalú

9 de desembre del 2010
El Govern de la Generalitat restaurarà el monestir del Sant Sepulcre de Palera


L'Institut Català del Sòl, INCASÒL, ha iniciat les obres de rehabilitació del monestir del Sant Sepulcre de Palera de Beuda, a la Garrotxa. El projecte està promogut per l’Ajuntament de Beuda, la Direcció General d’Arquitectura i Paisatge, la Direcció General del Patrimoni Cultural i l’Institut Català del Sòl, dins del programa de l’1% Cultural. Les obres, adjudicades a l’empresa DAMARIN, SL, compten amb un pressupost d’aproximadament 700.000 euros, el 50% del qual està finançat per INCASÒL i l’altre 50% per l’Ajuntament de Beuda, que compta amb la subvenció de 260.000 euros de la Diputació de Girona i 150.000 euros del Programa Romànic Obert de la Caixa.

El monestir és de tres plantes, una semi soterrada, una planta baixa i un primer pis. Actualment, les patologies més importants són les causades per la humitat i l’aigua. Les cobertes de fusta, les bigues, les parets i les voltes presenten un estat força degradat. El projecte d’INCASÒL preveu refer la coberta de la primera planta, renovar també les cobertes de l’ala est, cobrir la sala sud de la planta soterrània per convertir-la en sales de reunions i petits actes, i l’adaptació del pati per accedir a l’edifici.


Sant Sepulcre de Palera

26 de novembre del 2010
I Congrés Internacional «Ianua Coeli: la porta monumental romànica als territoris peninsulars»


La porta d’accés a les esglésies romàniques marcava la frontera entre l’àmbit profà i el sagrat. Els textos de l’època hi feien referència, repetidament, com la porta del cel, en llatí ianua coeli, i aquest simbolisme es va traslladar als epígrafs, a altres sectors de les portalades i a les escultures que les ornamentaven. N’hi ha bons exemples a Catalunya i a la resta dels territoris cristians peninsulars, com les grans portalades de Ripoll, Lleó, Santiago de Compostel•la o Sant Pere de Rodes.

Per primera vegada a la península Ibèrica, les portalades monumentals del romànic peninsular (segles XII i XIII) seran estudiades en el Congrés Internacional: «Ianua Coeli: la porta monumental romànica als territoris peninsulars», organitzat per Amics de l’Art Romànic i que es celebrarà, els dies 24, 25 i 26, a la Sala Prat de la Riba de l’Institut d’Estudis Catalans (carrer del Carme, 47, de Barcelona), i el dissabte 27 de novembre, al Teatre Comtal de Ripoll.


Portalada de Ripoll

22 de novembre del 2010
L'arqueta de Banyoles torna a la població


Després de passar un any a Madrid, on s'ha estat restaurant, l'arqueta ha tornat al monestir de Sant Esteve de Banyoles. Malauradament només s'han pogut recuperar 21 de les 28 figures que la decoraven. Les figuretes van ser robades per Erik el Belga en 1980. Anys més tard, en 1997 es van localitzar en la casa de subhastes Sotheby's i es va iniciar un llarg i costós procés per recuperar-les. Malauradament aquest procés no s'ha pogut acabar satisfactòriament, ja que es tenen poques esperances de poder recuperar les set imatges que falten. Malgrat això, l'advocat del bisbat, que ha estat gestionant l'adquisició, encara confia en poder-les recuperar i demana cautela.

L'arqueta, una peça d'orfebreria del segle XV, conté les relíquies de Sant Martirià, patró de Banyoles. Per aquest motiu es tornarà a mostrar als fidels coincidint amb la festa major de la localitat, dedicada al sant patró.


Arqueta de Sant Martirià

20 d'octubre del 2010
Nova intervenció arqueològica en el Monestir de Sant Feliu de Guíxols.

Des del passat 27 de setembre s'està realitzant una nova campanya d'excavacions en el monestir de Sant Feliu de Guíxols. Les excavacions tenen lloc en el sector nord, davant la porta lateral, però també afectarà als sectors de la torre del Fum i del Corn. De moment s'ha posat al descobert un gran mur, del que es desconeix de moment la seva utilitat, a banda de l'antic cementiri parroquial. En els dos mesos que han de durar les obres es pretén descobrir altres elements d'època romànica, que aportin més llum a la història del monestir

17 d'octubre del 2010
Finalitzada la primera part del documental Les muntanyes que mogueren la fe

La primera part del documental d'en Lluís Casabella Vehils, sobre l'art medieval de tipus religiós dels Pirineus, ja està finalitzada. Es tracta d'un recorregut pels Pirineus per descobrir com durant l'Edat Mitjana, l'església catòlica esdevingué un poder que modelarà la història d'Europa occidental, segons la seva conveniència. En aquest documental hi ha col·laborat el nostre portal ArtMedieval.net. Podeu visualitzar-lo en el següent enllaç: Les muntanyes que mogueren la fe

15 d'agost de 2010
Visitem la "cripta" del monestir de Ripoll

ArtMedieval ha visitat una estança, situada sota la nau principal de l'església de Santa Maria de Ripoll. Els germants Vilalta, veïns de Ripoll, ens van informar de l'existència d'aquesta cambra i ens han acompanyat durant la visita. La sala, un cop neta de runa, té planta rectangular amb un banc de pedra en cadascun dels murs laterals, coberta amb una volta de canó rebaixada i que encara conserva el seu enllosat original. Podria estar datada en el segle X. Caldria estudiar o documentar aquest espai per poder aclarir si es tractava d'una cripta o de qualsevol altre espai. Les institucions fan veure que no saben res d'aquest espai, que va ser descobert i desenrunat pels veïns, amb l'autorització del rector. Miquel Sitjà, director dels Serveis Territorials de Cultura de Girona, quan va ser entrevistat per Tv3 a proposta d'ArtMedieval.net, va fugir d'estudi i va "convidar" als autors de la descoberta a regularitzar la situació del monument, actualment "irregular".

Possible cripta de Ripoll

14 de Juliol de 2009




www.artmedieval.net