Província de Girona


Sant Andreu de Llorona (o Lliurona)
(Albanyà, Alt Empordà)

42º 17,672'N ; 2º 41,216'E       




En 1019, el bisbe de Girona, Pere Roger, va fer donació a la canònica de la Catedral de Girona de diversos bens, entre els que es trobava Sancti Andreae de Lorona. Posteriorment va ser una de les possessions que el rei Pere III el Cerimoniós  es va vendre per poder fer front a la revolta del Jutge d'Arborea del 1379.


El temple actual, a jutjar per la delicada talla dels seus carreus, caldria situar-lo en la segona meitat del segle XII, tot i que ha patit nombroses alteracions al llarg dels segles.


Té una sola nau, de planta rectangular i coberta amb una volta de canó de perfil apuntat.


La nau estava capçada a l'est per un absis semicircular, que en el segle XVI es va enderrocar per construir-hi una sagristia.


També es van buidar uns espais en els murs laterals per obrir-hi dues petites fornícules on s'hi van allotjar uns altars.


En aquest moment també es construeix la torre de campanar aixecada sobre l'angle sud-oest i es sobrealça la nau.


Aquest sobrealçament ha comportat que amb el pas dels segles el mur sud s'hagi anat obrint i ha calgut col·locar diversos tensors i un contrafort que evitin que s'acabi ensorrant la coberta. 

Interior del temple    Contrafort i tensor

S'accedeix al temple per una porta oberta en el mur oest, que segueix la tipologia de la zona, amb tres arcs de mig punt en gradació, que envolten un timpà i una llinda. El timpà va ser decorat posteriorment amb una flor de sis pètals i una mena de raigs que surten d'ella.


Si que és romànica la decoració de la imposta, a base de mitges boles.


Aquesta decoració també la trobem en una part de l'antiga cornisa del mur sud de la nau.


En la porta encara es conserva bona part de la forja romànica amb que estava decorada.


Està formada per set grups de tiges, amb els extrems en espiral.


El forrellat es sustenta per tres anelles, dues de les quals tenen decoració geomètrica i presenta el característic cap de serp en un extrem.


També s'ha conserva el tirador.


Actualment el poble de Lliurona torna a estar habitat pel que es coneix com a neo-rurals, que han adaptat el temple com a "centre cultural".