Província de Girona


Sant Andreu del Coll
(Olot, Garrotxa)

42º 11,804'N ; 2º 27,535'E       




La primera notícia del temple la trobem en la seva acta de consagració, realitzada pel bisbe Ot de Girona el 7 de març de l'any 995. El temple va ser construït pel senyor Emeli, la seva muller Quixila i els seus fills Ramon, Duran i Dagbert per substituir a una església anterior.


Prèviament apareix citada en uns documents de l'any 953, que fan referència al monestir benedictí de Santa Maria de Ridaura, però la majoria d'historiadors dubten de l'autenticitat d'aquests documents.

Durant molts anys va ser motiu de litigis entre els monjos de Ridaura i els de Ripoll, ja que el temple es troba en el límit de les possessions de tots dos cenobis.

En 1372 el rei Pere III de Catalunya i Aragó va vendre una parts dels drets del temple al monestir de Ridaura, per tal de recollir diners per poder finançar la conquesta de Sardenya. Ja en el segle XV apareix com a sufragània del priorat de Santa Maria de Ridaura.


L'església actual data del segle XII. Està formada per una sola nau rectangular, acabada a l'est per un absis semicircular. La nau està coberta per una volta apuntada, mentre que l'absis es cobreix amb mig cercle.


Posteriorment, en el segle XVIII, es va transformar el campanar de cadireta en un campanar de torre, situat en l'angle nord-oest. Aquest va patir els efectes d'un llamp l'estiu de 1876 i va ser necessari reconstruir-lo


El temple està assentat en un terreny, no gaire estable en estar format per guixos. Això va provocar l'aparició d'inquietants esquerdes, que van posar en seriós perill l'estabilitat de l'edifici. Aquestes esquerdes són especialment visibles en el campanar i en l'absis.
 
A partir de l'any 1991 es va començar a treballar per evitar el seu ensorrament, segellant les esquerdes i reforçant es fonaments.


Durant aquestes obres de restauració també es va aprofitar per realitzar diverses campanyes arqueològiques. En elles es van descobrir els fonaments de l'antiga capçalera pre-romànica, situada en el lloc on s'alça l'actual. També es van trobar diverses tombes excavades i a la roca i d'altres formades per lloses. En la part sud-oest del temple es van descobrir els fonaments de diverses estructures afegides al llarg dels segles.

Estructures excavades   Estructures excavades


L'element més interessant del temple és l'escultura amb que es decoren les mènsules de l'absis. És tracta d'un treball molt esquematitzat format per motius vegetals, geomètrics i també figuratius, entre els que trobem caps humans i una figura vestida amb túnica, que té les mans a la cintura. També hi ha una altra figura humana, que ha perdut el cap.