ProvÝncia de Girona


EsglÚsia de Sant Bartomeu del Portell
(CrespiÓ, Pla de l'Estany)

42║ 11,168'N ; 2║ 47,244'E




Era el temple parroquial d'aquest ve´nat, ara desaparegut. El sector mÚs meridional del poblat era conegut com a Castellar, ja ocupat en Ŕpoca romana (segles II i I a.C.) si bÚ Ús molt probable que ja fos habitat anteriorment. Estava situat en el camÝ que portava cap a Besal˙, fet que el convertia en un lloc estratŔgic. El terme de Portello apareix documentat per primera vegada en l'any 978, mentre que l'esglÚsia no s'esmenta en cap document anterior al 1514.


L'esglÚsia es va ensorrar parcialment en el segle XVI, tot i que es desconeix el moment exacte. Entre 1557 i 1573 es va restaurar parcialment, tancant el temple a l'alšada del creuer. D'aquesta manera va quedar en peu un temple de redu´des dimensions, en el que es va obrir una nova porta en la fašana oest.

Aquest petit edifici, que encara es conservava en peu en l'any 1776, ja consta com enrunat en documents de 1828. Actualment nomÚs es conserven part dels murs de la capšalera i del creuer. Entre els anys 1982 i 1983 es van realitzar diversos camps de treball per desbrossar  temple i el seu entorn, descobrint el perÝmetre de la nau, que havia quedat ocult.


El temple estava format originÓriament per una sola nau, amb un creuer que configurava una planta de creu llatina. La nau estava acabada en un absis semicircular.

Exterior de l'absis    Interior de l'absis

En el braš nord del transsepte encara es conserva l'arrencada de la volta de canˇ amb que estava cobert.


En el mur est encara es conserva una finestra d'una sola esqueixada i en forma d'espitllera per l'exterior. El seu arc estÓ tallat en un ˙nic bloc de pedra.


El costat sud estÓ molt mÚs deteriorat. En algun moment indeterminat es va obrir una porta en aquest sector, de la que encara queden algunes restes.


Durant les excavacions es va trobar, malgrat que incompleta, l'ara d'altar. Es conserven dues terceres parts d'un bloc rectangular de pedra calcÓria.