Província de Girona


Sant Cristòfol de Toses
(Toses, Ripollès)

42º 19,394'N ; 2º 1,122'E    




En la suposada acta de consagració de la Catedral de la Seu d'Urgell, de l'any 839, ja es fa referència al lloc de Toses. Cal recordar que l'autenticitat d'aquesta acta està més que qüestionada, ja que sembla que va ser escrita gairebé dos segles més tard. De totes maneres ens permetria afirmar que pels volts del segle X ja existia un indret anomenat Toses i que pertanyia al comtat de Cerdanya. Les primeres notícies fiables d'aquest indret són de l'any 1035, quan surt esmentat en el testament del compte Guifré de Cerdanya. 


El temple dedicat a Sant Cristòfol està situat a les afores de la població, en un lloc elevat dominant tota la vall. L'actual edificació va ser construïda en el segle XI i reformada en el XII.  

Té una única nau, coberta apuntada, està capçada a l'est per un absis semicircular cobert amb volta de quart d'esfera.  


El campanar de torre està adossat al mur sud, prop del presbiteri. A la banda oposada de la nau es va adossar una capella posteriorment.


El campanar és una torre de planta quadrada i dos pisos d'alçada. Els seus murs són gruixuts, dotant-la d'un aspecte molt robust. El primer pis és un alt sòcol decorat amb lesenes cantoneres i un fris de set arcs cecs en cadascun dels murs, segons la tradició llombarda.


En la part inferior del mur sud, s'obre una finestra en forma d'espitllera, sobre la que veiem un motiu decoratiu  amb els carreus en forma de rombe. 


En el pis superior trobem una gran finestra de mig punt en cadascun dels seus murs, sobre la que s'obre una altra finestra. L'alçada d'aquesta segona finestra depèn del mur on es troba, ja que la coberta a dos aigües condiciona l'alçada del mur. D'aquesta manera les finestres dels costats nord i sud són de majors dimensions que no pas les dels costats est i oest. 


La porta d'accés s'obre en el mur sud. Té forma rectangular, coberta per una senzilla llinda. L'element més interessant és la ferramenta que encara es conserva, tot i que s'han perdut alguns elements. A cada batent trobem  cinc tiges, que en arribar als extrems es bifurquen i es converteixen en volutes en forma de cargol. A cadascuna d'aquestes tiges la creua una altra igual en sentit vertical. 


L'interior de l'absis estava decorat amb pintures murals del segle XIII, que en 1952 van ser arrencades i traslladades al Museu Nacional d'Art de Catalunya. 


Es conserven en un estat molt fragmentari i només es poden veure algunes figures. Entre elles es troba el pantocràtor, que centra la conca absidal.  No podem contemplar la seva cara, ja que s'ha perdut, ni la mà esquerra. Si que ens ha arribat la mà dreta, amb la que sosté un llibre. L'envoltava el tetramorf, del que només s'han conservat alguns fragments.


En un nivell inferior, a banda i banda de la finestra i sota una sanefa vegetal, es pot veure parcialment un apostolat.


La part interior de la finestra també està decorada amb Caín i Abel presentant els fruit del treball a Déu. 


Durant una campanya de restauració efectuada en el temple, es van descobrir alguns petits fragments de pintures murals a la volta de la nau, que s'han restaurat i conservat in situ.

Junt amb les pintures, en el Museu Nacional d'Art de Catalunya, també es conserva la biga travessera de l'absis. Servia per sostenir un calvari o un davallament, que no s'ha conservat.  


Està decorada en les seves cares anterior i inferior amb motius vegetals i geomètrics.


També podem contemplar en el museu la reconstrucció d'un baldaquí de fusta. A l'església es van localitzar quatre fragments, a partir dels quals es va realitzar aquesta reconstrucció.


En aquests fragments, de fusta policromada, es poden veure alguns àngels i estarien datats en el segle XIII. Per a la construcció del baldaquí es va utilitzar un capitell de fusta de procedència desconeguda i que podem trobar en la columna dreta de la part frontal.


Completen la col·lecció de peces provinents d'aquesta església una Mare de Déu del segle XIII i dos laterals d'altar, de finals del mateix segle, on es representen a Sant Miquel, Sant Pere i Sant Pau.