Província de Girona


Sant Cristòfol de Nevà
(Toses, Ripollès)

42º 19,088'N ; 2º 4,701'E    




En la suposada acta de consagració de la Catedral de la Seu d'Urgell, de l'any 839, ja es fa referència al lloc de Nevà. Cal recordar que l'autenticitat d'aquesta acta està més que qüestionada, ja que sembla que va ser escrita gairebé dos segles més tard. De totes maneres ens permetria afirmar que a finals del segle X ja existia el nucli de Nevano.

A finals del segle XII el lloc era propietat de Hug de Nevà, acusat de ser un heretge càtar.


En el segle XVIII es va abandonar el temple per trobar-se en estat de runa. La parròquia es va traslladar a l'altra església que tenia Nevà, dedicada a la Mare de Déu del Carme i situada al bell mig del petit nucli urbà.

El temple està avui en dia gairebé enrunat i bona part de l'espai de la nau està ocupat pel cementiri de la població.


Al seu costat es troba la torre campanar, de planta quadrada i la part que millor ha sobreviscut al pas dels segles, tot i que ha perdut la coberta.


També es conserven els murs de l'absis semicircular. La part exterior ha quedat oculta i està totalment colgada de terra.


En el mur de tramuntana es va obrir una capella lateral, de la que encara queda en peu l'arc que la comunicava amb el temple. Es desconeix si en el mur sud se'n van construir, doncs caldria fer una excavació arqueològica per trobar els fonaments d'aquest mur.


Si que es va adossar una sagristia al costat sud de l'absis, utilitzada actualment com  a magatzem de les eines del cementiri.