Província de Girona


Sant Esteve de Canelles
(Navata, Alt Empordà)

42º 11,692'N ; 2º 52,918'E   




L'església es cita per primera vegada en un document de l'any 855, quan apareix com una possessió del monestir occità de Santa Maria de la Grassa, situació que es va mantenir fins el segle XIV. En el segle X, el bisbe Guiu de Girona li atorgà la condició de parròquia, que va perdre en el segle XVII.


El temple té una sola nau rectangular acabada en un absis semicircular, en el que s'obre una finestra de mig punt i doble esqueixada. Es poden identificar clarament dues etapes constructives dins de l'obra romànica. La més antiga data del segle XI i correspon bàsicament a la nau. A finals del segle XII o principis del XIII es va reformar el temple afegint l'absis i construint el tram de la volta de la nau que és apuntat, que correspon amb el sector més proper a l'absis. La resta de la nau es cobreix amb la primitiva volta de canó. Posteriorment, en el segle XVII patí una nova reforma, a la que correspon la façana oest, la torre de campanar i la sagristia.


Com en d'altres temples de la zona, trobem reforçats els murs laterals amb uns grans arcs cecs adossats. En aquest cas trobem dues arcades a banda i banda de la nau.


La porta d'accés va ser modificada durant la reforma d'època barroca. Està formada per un senzill arc de mig punt.


Malgrat tot, encara es poden veure alguns fragments de la forja romànica. Són peces de factura tosca i mides reduïdes, en forma de cintes i volutes.