Província de Girona


Sant Esteve de Caulès
(Caldes de Malavella, La Selva)

41º 47,145'N ; 2º 50,996'E    



El lloc de Caulès ja estava habitat en entre els segles IV i V, quan en aquest indret hi havia una torre de vigilància romana. Aquest assentament va ser aprofitat per uns nous pobladors a la darreria del segle VIII o principis del IX, que hi establiren un petit nucli de població.

La primera referència documental del lloc de Caulès que ens ha arribat data de l'11 d'agost del 919. Vint anys més tard, ja trobem la primera aparició de l'església de Sant Esteve en un document d'intercanvi de terres entre la comtessa Riquilda de Barcelona i el bisbe Guiu de Girona.


A partir del segle XII es produeix un flux migratori cap el nucli de Santa Susanna de Caulès, que tot just es començava a formar. A mitjans del segle XIII trobem un altre important èxode d'habitants de Sant Esteve de Caulès per anar cap a Caldes de Malavella, on s'acabava de construir la nova església parroquial. Ja en el segle XIV consta que residien al lloc només 9 famílies. En 1377 el rector va traslladar-se a viure a Lloret, però pujava a Caulès cada diumenge a fer missa. Aquesta situació va durar ben poc, doncs aviat va deixar d'anar-hi doncs només quedaven dues famílies.

De mica en mica el poble es va anar enrunant i les estances que quedaven dretes es feien servir per a guardar-hi el bestiar. En el segle XVI l'església encara mantenia el culte, però de forma molt esporàdica.

Restes del temple   Restes del temple

Entre els anys 1971 i 1972 es va excavar aquest indret i malauradament és l'única intervenció que ha tingut l'antic poble de Sant Esteve de Caulès. Les seves restes estan actualment plenes de vegetació i no són visibles des de lluny. Un tímid corriol envaït pel bosc ens permet acostar-nos-hi amb l'ajuda d'un gps. No hi ha cap cartell, cap indicació que ens indiqui la situació d'aquesta enclavament carregat d'història.

Restes del temple   Restes del temple

L'església va ser construïda a finals del segle IX aprofitant alguns materials de les antigues construccions romanes. Estava formada per una sola nau rectangular de petites dimensions.


S'accedia a ella per una porta situada en el mur sud i que tenia dos graons.


En un segon moment constructiu es va afegir un petit absis de planta quadrada i lleugerament descentrat cap al nord.


Aquest té una finestra en el costat de llevant, d'una sola esqueixada.


Fins no fa masses anys encara es conservava una segona finestra en el mur de migjorn, ara desapareguda.


L'absis tenia inicialment una coberta de fusta a dues aigües, com la resta del temple, però en el segle X es va substituir per una volta de pedra.


La comunicació entre la nau i l'absis es fa mitjançant un bell arc de ferradura.

Arc de Ferradura  Arc de Ferradura

Durant l'excavació es va descobrir una bancada adossada als murs laterals del temple, que la vegetació s'ha encarregat de tornar a deixar oculta.

Interior del temple   Interior del temple

En els murs de ponent i de tramuntana trobem dues lluernes de forma triangular.

Lluerna del mur oest   Lluerna del mur nord

Fora del temple, al sud de l'església, s'han trobat algunes tombes antropomorfes excavades a la roca del segle X. També n'hi ha algunes formades per lloses i sepultures de cista del segle XII. Es creu que un segle més tard el cementiri es va traslladar cap al  nord de l'església, indret que encara no s'ha excavat.

Tomba   Tomba

Com hem comentat, al lloc de Caulès no només hi trobem aquesta església si no també tot un assentament de població situat entre l'església i l'antiga torre romana. Aquesta es troba al sud del temple. Es va aprofitar per bastir una nova torre de planta quadrada i amb els angles reforçats per contraforts.

Adossada a l'angle septentrional es va construir una segona torre, de planta rectangular i amb els murs més gruixuts.

Durant les excavacions es va descobrir un carrer empedrat de gairebé tres metres d'ample amb edificis a banda i banda. El carrer començava en el portal d'entrada, situat la meitat del sector oriental i es dirigia per una banda fins l'església i per l'altra cap a les torres.

Restes d'habitatges   Restes d'habitatges

El nucli de població no tenia muralla i eren les pròpies parets de les cases les que feien aquesta funció. Per aquest motiu, els murs que donaven a l'exterior eren molt més gruixuts que la resta.

De l'estudi de les restes dels habitatges es pot deduir que tenien planta gairebé quadrada, dividida en tres estances. Una de les habitacions era més gran que les altres dues, on hi havia la llar de foc, de planta circular i adossada al mur nord.