Província de Girona


Sant Esteve de Llanars
(Llanars, Ripollès)

42º 19,233N ; 2º 20,623'E    




El lloc de Llanars apareix citat per primera vegada en l’any 1027. Haurem d’esperar gairebé un segle per trobar la primera referència escrita al temple de Sant Esteve. La consagració del temple actual es va realitzar el dia 10 de novembre de l'any 1168. La va efectuar el bisbe de Girona, Guillem de Peratallada. 


Malgrat, que com ja hem comentat, el temple es va construir en el segle XII, alguns elements arquitectònics ens fan pensar que aquest es va edificar sobre una construcció anterior, concebuda amb paràmetres força diferents als utilitzats finalment. Aquestes característiques de l'edifici del segle XII seguien els paràmetres del que per aquelles dates es feia a les zones del Roselló, de l'Empordà i de la Garrotxa. Això fa que tingui moltes similituds amb temples com Sant Cristòfol de Beget o Sant Feliu de Rocabruna


El temple està format per una sola nau, capçada a l'est amb un absis semicircular.


Aquest està precedit d'un ampli espai presbiterial, descentrat respecte a l'eix de la nau, ja que és més estret pel costat de tramuntana.


Prop del presbiteri es van obrir posteriorment dues capelles laterals, una a cada banda de la nau, dotant al temple de planta de creu llatina. En una època encara més moderna es va adossar una sagristia a la capella del costat sud.


Tant en l'absis com el mur sud està decorat per un fris de dents de serra, que es recolza en mènsules llises. En canvi, el mur nord no té cap tipus de decoració. De fet es poden veure grans diferències en l'aparell constructiu dels murs nord i sud. El primer segurament pertanyia a l'edificació anterior i està format per grans carreus, molt ben tallats i disposats de forma ordenada. En canvi, en el mur sud podem veure carreus més petits i sense polir.


En el mur sud observem dues pilastres, que haurien de suportar dos arcs torals, que no es van arribar a construir. La volta de la nau és apuntada.


En la façana oest trobem la porta d'accés. Aquesta és un dels elements més interessants del temple i  segueix el model característic de les esglésies del Rosselló.


Està formada per dos arquivoltes en gradació, que envolten un timpà i llinda llisos. L'arquivolta interior està decorada amb un motiu de corda, mentre que la més exterior té dues boles esculpides a cada dovella. També trobem boles en la part interior de l'arc del timpà.


Les arquivoltes es recolzen en dos parells de columnes, que tenen els capitells esculpits. Els dos més exteriors estan molt erosionats. Malgrat el seu deteriorament es pot entreveure que estaven decorats amb motius vegetals i animals. En millor estat es troben els dos capitells interiors. En el de l'esquerra trobem dues àguiles amb les ales esteses. Al seu darrera es veuen motius vegetals. En el costat dret trobem un capitell derivat del tipus corinti, decorat amb diferents tipus de fulles.

Capitells del costat esquerre   Capitells del costat dret


La porta va ser reforçada amb una ferramenta romànica. A cada batent trobem  quatre tiges, que en arribar als extrems es bifurquen i es converteixen en volutes en forma de cargol. A cadascuna d'aquestes tiges la creua una altra igual en sentit vertical. 

Detall forja romànica     Detall forja romànica


També són d'època romànica el tirador i el forrellat, on s'observa un cap de serp en l'extrem dret.

Tirador   Detall forrellat


En la part superior de la façana oest hi havia un campanar de cadireta de dos ulls, que posteriorment es va transformar en un campanar de torre acabat en una coberta piramidal.


En l'interior del temple es conserva el frontal d'altar del segle XIII. En la part central observem al pantocràtor que ens beneeix amb la seva mà dreta, mentre que amb l'esquerra sosté un llibre. L'envolten els quatre símbols del Tetramorf.


En la part superior esquerre trobem a Sant Esteve ordenat com a diaca per quatre apòstols. En la imatge inferior trobem al sant lapidat. Observa l'escena Saül, qui després serà Sant Pau, ja que la tradició diu que ell aguantava els vestits dels saigs encarregats de llençar les pedres.


A la banda dreta, en la part superior, veiem a Gamaliel i el seu fill Abibas que va ser l'encarregat d'enterrar el cos de Sant Esteve. Quatre-cents anys després de la mort del sant, Gamaliel s'apareix al pare Llucià i li indica on està sepultat el sant. L'autor ha pintat a Gamaliel tocant amb una vara a Llucià, que està estirat en un llit, per remarcar la veracitat d'aquesta aparició. En l'escena inferior dreta, veiem al bisbe Joan de Jerusalem i al pare Llucià amb el cos desenterrat de Sant Esteve.