Província de Girona


Sant Feliu de Monars
(Montagut i Oix, Garrotxa)

42º 19,639'N ; 2º 32,307'E      




El lloc de Monars apareix citat per primera vegada l'any 977, en el document fundacional de la canònica de Santa Maria de Besalú.  El temple, en canvi, no apareix en cap document fins l'any 1064 , sota l'advocació de Sant Sebastià, que és el nom amb que se la coneix popularment. En 1279 tenim una nova notícia documentada d'aquest temple, quan Alamanda de Sales va donar els delmes d'aquesta parròquia a la capella de  Santa Magdalena de Palau de Montagut.


No es sap exactament quan va perdre la condició de parròquia, però en 1722 ja era una sufragània de Sant Miquel de Pera, en la que només es celebrava la missa un de cada tres diumenges. Un segle més tard, en 1826 els feligresos es van tornar a queixar per aquesta situació i pel fet que no hi hagués pica baptismal.


L'església està formada per una sola nau, coberta amb una volta de canó de perfil apuntat. La capçalera és de tipus rectangular, també coberta amb una volta apuntada i obert a la nau mitjançant un arc de mig punt. En el mur sud se li va afegir una sagristia, l'únic element afegit.


La porta d'accés es situa en el mur sud. Un arc de mig punt adovellat envolta un timpà i llinda llisos.


En el mur oest s'obre una finestra de mig punt i doble esqueixada, sobre la que s'alça un campanar de cadireta de dos ulls.