Província de Girona


Sant Grau d'Entreperes
(Sales de Llierca, Garrotxa)

42º 16,498'N ; 2º 37,495'E      




Situada en la serra que separa les valls de les rieres de Llierca i de Borró, en la zona coneguda com Entreperes (entre pedres). Aquest indret ja s'esmenta en el testament de Ramon Oliba, de l'any 1031, quan va cedir diversos alous al monestir de Santa Maria d'Amer, un dels quals estava situat a Interpetras.


L'església, inicialment dedicada a Santa Maria, no apareix documentada fins l'any 1228, quan van ser donades a la capella de Santa Magdalena de Palau de Montagut les dècimes de diverses parròquies, entre elles la d'Entreperes, amb motiu de la seva consagració.


En el segle XVIII va perdre la condició de parròquia, passant a ser una simple sufragània de Santa Cecília de Sadernes.


L'església, del segle XII tot i que ha patit nombroses modificacions, està formada per una sola nau, capçada a l'est per un absis semicircular.  La volta absidal,  de perfil apuntat, arrenca d'una senzilla motllura.


La nau, coberta amb una volta apuntada, va ser allargada per ponent i el temple sobrealçat amb unes golefes.


L'absis també va ser sobrealçat, com s'observa clarament des de l'exterior. Encara es conserva l'antiga motllura, recolzada en mènsules llises.


La porta original s'obre en el mur sud. És un clar exemple de l'arquitectura de la Garrotxa i de  l'Alt Empordà del segle XII. Està formada per tres arcs de mig punt en gradació.


La porta romànica va ser tapiada en el moment en que es va allargar la nau, ja que es va construir un nou accés en el mur oest, protegit per un porxo. Corona aquest mur un campanar de torre.


En la darrera restauració es va tornar a obrir la porta del mur sud.

En l'interior del temple es conserva la pila baptismal.


El que ja no es conserva in situ, si no en el Museu d'Art de Girona, és una pedra de forma trapezoïdal, que presenta decoració a base d'incisions. En la part central hi ha dos rombes, en l'interior dels quals hi ha una creu. La seva datació no està clara, ja que els estudiosos no es posen d'acord. Algunes fonts afirmen que les seves traces són molt arcaiques i que probablement es tracti d'un treball del segle X, però les similituds amb altres peces, de factura més tardana, trobades en temples gironins, fan pensar a altres estudiosos que es tractaria d'una pedra tallada en els segles XI o XII o fins i tot en el XIV.

Element conservat en el Museu d'Art de Girona  


Tampoc està clara la seva funció. Podria tractar-se d'un capitell, si bé el fet d'haver estat buidat el seu interior, fa pensar que potser podria ser una beneitera o una lipsanoteca.