Província de Girona


Sant Iscle
(Bàscara, Alt Empordà)

42º 9,637'N ; 2º 54,610'E      




Ja en època carolíngia, Bàscara apareix com una possessió dels bisbes de Girona. L'any 917 es va realitzar una deposició de testimonis a l'església de Borrassà, en presència dels representants de Lluís el Piadós, l'arquebisbe de Narbona i el bisbe de Nimes, per dirimir els límits territorials de Bàscara.

La seva situació estratègica, en el camí que comunicava Girona amb la Catalunya nord i França, va fer que es convertís en una vila important, on els bisbes gironins van establir-hi una de les seves residències. Per aquest motiu, en 1187 el rei Alfons I va concedir al bisbe Ramon Guissall l la celebració d'un mercat setmanal els dimecres i va prohibir que se'n realitzés cap altre en la zona compresa entre Besalú, Torroella de Montgrí, Girona i Peralada. En 1236, Jaume I li va concedir la realització d'una fira anual.


Prop de les restes del castell i a tocar del llenç nord de les muralles de la població, trobem la parròquia de Sant Iscle, que apareix citada  per primera vegada l'any 1020.

 
El temple té una sola nau rectangular, molt modificada en època barroca. En aquest moment també s'obren capelles laterals i es substitueix la capçalera romànica per un absis poligonal.


En el mur sud es conserva l'original porta romànica, redescoberta durant les obres d'eliminació del cementiri entre els anys 1982-83. Els nínxols havien ocultat gairebé em la seva totalitat aquesta portalada.


Un arc adovellat i amb un senzill guardapols protegeix un timpà llis i una interessant llinda esculpida. L'arc està coronat per una creu circumscrita.


Com acabem de dir, la llinda es troba esculpida, d'una manera força esquemàtica i arcaica. D'esquerra a dreta trobem un ocell, un quadrúpede, un fulla, una flor de llis al damunt d'un mont, flanquejat per dos escuts, un altre quadrúpede i una roseta.


A banda i banda de la llinda trobem uns carreus amb rosetes esculpides.

Rosetes esculpides   Rosetes esculpides

Sota d'aquests carreus hi ha un fris esculpit amb palmetes i rosetes.

Fris amb rosetes i palmetes    Fris amb rosetes i palmetes

A la part inferior trobem uns sòcols decorats amb un motiu que ens recorda la forma d'una torre.

Sòcol esculpit   Sòcol esculpit

Com en molts altres temples de la zona, es va sobrealçar el temple i fortificar. Sobre la porta veiem les restes d'un matacà.


Actualment s'accedeix al temple per una porta oberta en el mur oest. No es coneix el moment exacte en que es construeix, si bé sabem que a finals del segle XVI ja existien els dos accessos.


En aquest mateix mur hi havia un campanar de cadireta de dos ulls, que va desaparèixer quan es va construir el campanar de torre actual.

Recentment s'ha tornat a obrir la petita rosassa que hi havia en aquesta façana i que va ser cegat quan es va obrir una de més gran just a sota.