Província de Girona


Sant Joan de Balbs
(La Vall d'en Bas, Garrotxa)

42º 10,325'N ; 2º 25,568'E     




La vila de Balbos apareix en el testament de Guifré II de Besalú de l'any 958. L'església de Sant Joan es cita per primera vegada l'any 977, quan el bisbe Miró va cedir un alou d'aquest lloc i el temple a la canònica de Santa Maria de Besalú.


A partir del segle XI, el lloc de Balbs, situat dins del terme de la Pinya, serà una de les possessions on els vescomtes de Bas tenien la jurisdicció senyorial compartida, en aquest cas amb el prior de Santa Maria de Besalú.

Va perdre la condició de parròquia l'any 1609, passant a ser una sufragània de Santa Maria de la Pinya.


L'església inicialment estava formada per una sola nau, capçada a llevant per un absis semicircular. En el segle XV va patir els efectes dels terratrèmols que es van produir a la zona i es va ensorrar part del temple. Es va reconstruir la volta amb forma apuntada i es va refer l'absis reaprofitant els carreus, si bé, com pot observar-se des de l'exterior, amb unes dimensions lleugerament inferiors.


En el segle XVIII es van adossar capelles laterals, la sagristia i un porxo. En aquest hi podíem trobar fins no fa masses anys una pica baptismal llisa, datada en el segle XII i que actualment es guarda a l'església de Santa Maria de la Pinya.


S'accedeix al temple per una porta oberta en el mur oest i formada per un arc de mig punt adovellat. Al seu damunt trobem una finestra de mig punt i doble esqueixada. Corona el mur un campanar de cadireta de dos ulls.


Fins l'any 1936 es venerava en aquest temple una talla de la Mare de Déu, de finals del segle XII. Iconogràficament està inclosa dins el tipus garrotxí, com la Mare de Déu de Sadernes o la de Serinyà.  La Verge té al Nen sobre el genoll esquerre. Aquest sosté, amb l'ajuda de la mà de la mare, el llibre dels Evangelis. Les corones van ser afegides posteriorment.  Malauradament va desaparèixer durant la Guerra Civil.