Província de Girona


Sant Julià del Mont
(Santa Pau, Garrotxa)

42º 10,380'N ; 2º 34,634'E




Inicialment l'església de Sant Julià formava part d'un petit monestir benedictí. A mitjans del segle IX l'abat Rimila es va establir en aquest indret, fundant un cenobi dedicat a Sant Julià i Sant Vicenç.


L'any 866, el comte Otger de Girona i Besalú va aconseguir posar el monestir sota la protecció directa del rei Carles el Calb i que el monarca el dotés amb el vilatge de Riudaura.  Malgrat aquests beneficis, la salut econòmica del monestir no era gaire bona i en el 878 passà a dependre de Sant Esteve de Banyoles.

En 1236 el temple de sant Julià apareix com a simple parròquia.


Uns anys més tard, en 1294, Hug d'Empúries, vescomte de Bas, va concedir a l'abat de Camprodon, el permís per a edificar en les antigues possessions del monestir. A partir d'aquest moment, són molt poques les referències escrites que trobem d'aquest cenobi. Tan sols sabem que formava part dels bens dels barons de Santa Pau fins la desaparició dels dominis senyorials.


L'església és l'únic edifici que ha sobreviscut del cenobi. Té una sola nau, capçada a l'est per un absis semicircular.


El temple, construït en el segle XII, ha perdut la coberta. Inicialment la seva volta, probablement de canó, arrencava d'una imposta de cavet, que recorre els murs laterals i el tambor absidal.


En època barroca es va substituir aquesta volta per una rebaixada i amb llunetes.  Fins no fa masses anys encara es conservaven els arcs que sustentaven aquesta volta barroca. Malauradament, ara només podem veure la seva arrencada en els murs laterals.


També ha anat caient la decoració barroca de la volta de l'absis, que en els anys noranta encara es conservava gairebé completa.


També en època barroca es va afegir una sagristia en el mur sud i una una torre als peus de la nau. El seu nivell inferior es va aprofitar com a atri.


La torre campanar va aprofitar l'antic campanar de cadireta de dos ulls.


En el mur de tramuntana trobem una absidiola semicircular. Sembla que no es va construir en el mateix moment que la resta del temple, si bé està perfectament integrada en el parament del temple. Algunes fonts afirmen que es podria haver edificat als pocs anys d'haver-se acabat el temple, si bé altres estudiosos creuen que podria haver-se realitzat en època moderna, però amb voluntat integradora.


El mur sud va ser parcialment buidat, per a construir un gran arc de mig punt, a mode d'arcosoli.


L'interior del  temple estava il·luminat per dues petites finestres de mig punt: una en el centre de l'absis, actualment cegada, i l'altre en el mur sud.