Província de Girona


Sant Martí Vell
(Santa Pau, Garrotxa)

42º 09,288'N ; 2º 34,742'E     





Església també coneguda com Sant Marti de Santa Pau i de la que no tenim gaires notícies sobre el seu passat. La més antiga que ens ha arribat data de l'any 1256, quan el cavaller Ponç Bach va retre homenatge al bisbe de Girona per la meitat dels delmes de la parròquia de Sant Martí Vell, que tenia per ell Berenguer de Llansà. En 1320 aquest homenatge el va fer Guillem de Santa Pau.


En 1936, durant els primers mesos de la Guerra Civil el temple va ser assaltat i es va malmetre la imatges de la Mare de Déu feta en alabastre.


L'edifici actual es va construir a finals del segle XII o principis del XIII. Està format per una sola nau, coberta amb una volta de perfil apuntat i capçada a l'est per un absis semicircular, que s'obre directament a la nau. Una senzilla motllura recorre la nau i l'absis en el punt d'arrencada de la volta.


En la part central de l'absis s'obre una finestra de mig punt i doble esqueixada.


Una finestra de similars característiques s'obria en el mur sud, prop del presbiteri, però va quedar parcialment oculta quan es va construir la sagristia.


Una tercera finestra, ara lleugerament modificada, s'obre en el mur oest. Aquest mur estava coronat per un campanar de cadireta de dos ulls, transformat posteriorment en un campanar de torre.


També en època moderna fou sobrealçat el temple, construint unes golfes al damunt de la nau, a les que s'accedeix per una escala de pedra adossada al mur nord.


Podem observar en aquest sector la diferència entre la fàbrica original i la posterior. La construcció romànica està feta amb carreus de mides similars formant fileres regulars, característics de l'etapa final del romànic.


S'accedeix al temple per una porta oberta en el mur sud, als peus de la nau. Està formada per quatre arcs de mig punt en gradació, que envolten un timpà i llinda llisos.


En la porta encara es conserva un tirador de tradició romànica.