Província de Girona


Sant Martí
(Cassà de la Selva, Gironès)

41º 53,256'N ; 2º 52,471'E    




El lloc de Cassà apareix documentat per primera vegada l'any 914 com a villa Caciano. L'església de Sant Martí no la trobem documentada fins l'any 1019, quan va ser donada a la seu de Girona, per la comtessa Ermesenda i el seu fill Berenguer al bisbe de Girona Pere Rodgario.


L’església actual es va començar a aixecar en el segle XVI, en estil gòtic, al costat de la romànica, que havia quedat petita. Es creu que ocupava part de l’espai que avui ocupa la capella de la Verge dels Dolors. Tenia tres naus a jutjar per algunes restes de murs i arcades que es van localitzar a principis del segle XX integrades en els murs del nou temple.


Però les restes més importants d’aquest antic temple romànic es van trobar casualment a principis del segle XX quan es van obrir uns nous finestrals. Encastades en el mur es van localitzar una vintena de peces decorades, que formaven part de l’antiga portalada romànica.

En el mes de març de 2022, moment en que estem escrivint aquest text, s’han localitzat alguns fragments més a l’interior de la torre campanar, alguns dels quals es coneixien des de fa temps, però altres s’han descobert en instal·lar-hi la bastida per poder extreure’ls.


Així doncs, en aquestes dues campanyes s’han localitzat diversos fragments de les arquivoltes, dos capitells i dos fragments del timpà. Malauradament, de moment només us podem oferir imatges dels elements encara al campanar i del timpà, doncs no se’ns va permetre veure els fragments conservats a la rectoria des de principis del segle XX. La intenció és recuperar la volumetria de la portalada i exposar-la permanentment en la capella dels Dolors, per tant haurem d'esperar fins aleshores per poder-los veure.

Dels fragments conservats en la rectoria es dedueix que la porta tenia diverses arquivoltes de mig punt i en gradació, datades a finals del segle XII o principis del XIII. L’arquivolta més exterior estava decorada amb motius vegetals. En el campanar s’han localitzat fins al moment dos fragments d’aquesta arquivolta.

Fragment de l'arquivolta exterior   Fragment de l'arquivolta exterior

La següent arquivolta presenta diferents motllures longitudinals, una d’elles de motiu de soga i l’altre amb motius helicoïdals. També s’han localitzat alguns fragments en el campanar, que en el moment de la nostra visita ja havien retirat del mur.

Fragment de la quarta arquivolta   Fragment de la quarta arquivolta

Fragment de la quarta arquivolta


L’arquivolta central presenta en la cara externa i en l'intradós flors de quatre pètals, flors que podem veure en dos punts del mur del campanar.

Fragment de la tercera arquivolta   Fragment de la tercera arquivolta

La segona arquivolta és potser la més interessant per presentar esculpits diversos entrellaçats i que quan vam visitar el campanar estaven retirant dos d’aquests blocs del mur.

Fragment de la segona arquivolta

Fragment de la segona arquivolta   Fragment de la segona arquivolta


L’arquivolta interior presentava alguns motius esculpits en les dovelles. De moment només s’ha localitzat una amb uns peus humans. També hi havia una inscripció que envoltava el timpà.


En la rectoria es conserven unes impostes decorades amb motius vegetals i un rostre en l’angle. En un cas es tracta d’un cap animal (lleó?), mentre que l’altre presenta un cap humà, que s’estira amb les mans la barba.

També s’han localitzat dos capitells. Un fa anys que s’exposa en el presbiteri, on serveix de base a la pica beneitera durant els batejos. Presenta motius vegetals, derivats del model corinti i que té una cara humana en la part superior de dues de les cares.

Capitell conservat en el presbiteri   Capitell conservat en el presbiteri

L’altre encara es trobava en el campanar, a punt per ser extret definitivament. És del mateix estil, però amb una talla més acurada i que presenta també dues cares humanes.


La més interessant encara es trobava dins del mur i per tant era difícil de poder contemplar aquest rostre barbut de molt bella factura.

Cara barbada del capitell    Cara barbada del capitell

Per acabar amb les restes fins ara trobades de la portalada, tenim dos fragments del que semblaria ser un timpà, que es conservaven en una casa del poble, doncs van ser trobades allà. El propietari les ha cedit a l’església per que es puguin mostrar conjuntament amb la resta d’elements.


En ells veiem una màndorla mística on es suposa que hi ha una Maiestas Domini asseguda en un tron. Diem que es “suposa” per que la poca perícia del picapedrer sembla més que la figura estigui dreta. Porta un llibre i amb l’altra mà sembla que està beneint. La figura estaria asseguda en un tron, que té caps de lleó en els braçals.


En la part inferior de la mandorla, com en la part superior de l’altre fragment conservat hi veiem unes inscripcions.

Inscripció del timpà   Inscripció del timpà

A l’esquerra del segon fragment veiem a una figura dempeus que té un objecte allargat i punxegut (una espassa?, podria ser sant Pau?). La seva erosió no ens permet deduir-ne res més.