Província de Girona


Sant Martí de Les Escaules
(Boadella i Les Escaules, Alt Empordà)

42º 19,236'N ; 2º 52,886'E       




Els orígens del nucli de població de Les Escaules els podem situar en la primera meitat del segle IX, quan un tal Adulf, abat del monestir de Sant Martí de les Escaules, aconsegueix del rei franc Lluís el Piadós un precepte de defensa i immunitat per al cenobi. No està clar si aquest va ser el primer dels abats i fundador d'aquest monestir, o bé es va recuperar un antic cenobi visigòtic. El mateix Adulf va obtenir de Carles el Calb un nou precepte l'any 844, en que el monarca confirmava les possessions del Sant Martí de les Escaules.

Es probable que aquest monestir s'ubiqués on antigament hi havia uns banys romans, tal i com podem deduir del topònim Escaules, del llatí Calidas, és a dir banys d'aigua calenta. Sense un estudi arqueològic és impossible verificar aquesta hipòtesi i resulta complicat poder portar-lo a terme va curt termini, doncs les restes del monestir es troben dins de diverses propietats privades.


L'any 899 va perdre la seva independència, doncs Carles el Simple el va confirmar com una possessió de la catedral de Girona i la descriu com una simple cel·la. En l'any 1002, ja no existia cap comunitat, doncs en una butlla del papa Silvestre II d'aquest any ens parla de l'església de Sant Martí com una parròquia de poble.

Les minses restes que fins al moment s'han localitzat d'aquest monestir es troben en l'interior de dos cases situades en el carrer d'Amunt, prop del portal de la muralla que es conserva. En la coneguda com a Casa Cremada, es conserven uns murs de gairebé tres metres d'alçada, fets amb lloses sense treballar disposades en opus spicatum.

Fragment de mur amb opus spicatum    Fragment de mur amb opus spicatum

Fragment de mur amb opus spicatum


Malauradament, aquesta casa va patir un incendi i va quedar en runes. Actualment acullen un galliner. Això en dificulta el seu estudi i una campanya arqueològica.


En la façana d'aquest edifici en el carrer d'amunt també podem veure fragments d'opus spicatum, si bé són menors.

Fragment de mur amb opus spicatum    Fragment de mur amb opus spicatum

A l'edifici de l'altre costat del carrer, can Genover, es van realitzar unes obres l'any 2014 i fruit d'aquestes va aflorar un fragment de mur també fet amb opus spicatum.  


Sembla clar que aquests fragments formaven part de les estances del monestir, però la ràpida desaparició de la comunitat, va propiciar que les estances fossin reconvertides en habitatges i per tant es modifiquessin els seus murs i estructures.


El que no tenim tant clar és que va passar amb l'església monacal, doncs entre els segles XII i XIII es construeix un temple a les afores de la població, prop del salt de la Caula, dedicada a sant Martí.


Sembla estrany que l'església del monestir estigués apartada de la resta de dependències monacals, com tampoc sembla versemblant que convisquessin dues esglésies amb la mateixa advocació. Nosaltres creiem que, fruit de l'abandonament del monestir a principis del segle XI, el temple no estaria en bones condicions i hauria quedat envoltat d'habitatges i en lloc de reconstruir-lo o reparar-lo, es va optar per aixecar la parròquia en una nova ubicació.  Malauradament, el fet que estigués allunyat del nucli urbà va fer que es construís una nova església al bell mig del poble en el segle XVIII.


Així doncs el temple romànic es va anar quedant abandonat fins al punt que la volta es va esfondrar parcialment. Segons unes fotografies conservades a l'arxiu Gavin, de l'any 1923, el temple encara estava en peu. Estava format per una sola nau, coberta amb una volta apuntada, de la que només es conservava el sector més occidental, i capçada a l'est per un absis semicircular. Quatre finestres il·luminaven el seu interior, totes de mig punt i doble esqueixada. Dues estaven en el mur sud, una en el frontís i una en el tambor absidal. L'església estava feta amb carreus ben treballats i disposats en fileres regulars. Nosaltres no hem pogut accedir a aquestes imatges, però a la Biblioteca de Catalunya n'hem trobat un parell, corresponents al fons de Josep Salvany fetes l'any 1918.

Imatge del temple en 1918   Imatge de l'interior del temple en 1918

En 1928 es van construir les escoles del poble, actualment seu del consultori mèdic. Per aixecar aquest edifici es van fer servir els carreus del temple romànic i en l'espai on s'aixecava el temple actualment només podem veure aquest cartell que el recorda.