Província de Girona


Sant Mateu de Vilademires
(Cabanelles, Alt Empordà)

 42º 13,748'N ; 2º 47,651'E    




Les primeres notícies del lloc de Vilademires daten de l'any 982, en el document testamentari del clergue Guiu. Haurem d'esperar fins l'any 1017 per trobar una referència escrita de la parròquia de Sant Mateu de la villa Damires. En una data no concreta, però anterior al 1071, l'església va passar a ser una possessió de Santa Maria de Vilabertran, un fet que va ser confirmat posteriorment en una butlla del papa Pasqual II de l'any 1116 i en una altra d'Alexandre III en 1176.

Manté les funcions de parròquia, tot i que la celebració del culte és esporàdica degut a la poca demografia del lloc.


El temple té una sola nau coberta amb una volta apuntada i a diferència de la majoria d'esglésies de la zona d'aquesta època, té capçalera plana sense que l'absis estigui diferenciat.

La porta d'accés es troba en el mur oest. Segueix l'esquema de les portalades empordaneses, de la Garrotxa i del Rosselló del segle XII, amb quatre arcs de mig punt en gradació, que envolten una timpà i una llinda llisos.


Els batents de la porta estant totalment folrats amb planxes de ferro per protegir la fusta. Tres tires horitzontals de forja trenquen la uniformitat de les plaques de ferro. També podem veure un tirador i el forrellat d'època romànica. Aquest darrer presenta el característic cap de serp en un dels seus extrems.

Tirador   Forrellat


Al damunt de la porta i centrada en el mur sud, s'obre una finestra de doble esqueixada. La il·luminació del temple es completa amb dues finestres més en el mur sud i una en la capçalera.


Corona aquest mur un campanar de cadireta de dos ulls, els arcs dels quals han estat molt modificats als llarg dels segles.

Entre els segles XVII i XVIII el temple va patir algunes modificacions. La més important va ser la construció d'un terrabastall al damunt de la nau, sobrealçant així tot el temple. També es va construir una sagristia en el costat nord del presbiteri. Als peus de la nau es va construir un cor elevat i prop de la capçalera es van buidar els murs laterals per allotjar-hi dos altars.

També en aquest moment es va adossar al mur nord l'edifici de la rectoria, recentment reconstruïda i condicionada com habitatge particular. Per aquest motiu, no podem accedir a la part exterior de la capçalera,  ni del mur meridional.