Província de Girona


Sant Miquel de Pera
(Montagut i Oix, Garrotxa)

42º 17,018'N ; 2º 29,724'E      




Malgrat que el lloc de Pera ja apareix citat en un document de l'any 959, en que Miró Bonfill, que posteriorment seria comte de Besalú i bisbe de Girona, cedia dos alous al monestir de Sant Joan de les Abadesses, el temple no s'esmenta en cap document anterior al 1228. En aquest moment, Alamanda de Sales va donar els delmes de la parròquia de Pera a la capella de Santa Magdalena de Montpalau.

En 1722 la parròquia de Pera tenia com a sufragànies els temples de Bestracà i de Monars.



L'església ha patit nombroses modificacions al llarg dels segles. Originàriament va ser construïda amb una sola nau, probablement acabada en un absis semicircular, que no ha arribat fins als nostres dies, doncs es va construir una sagristia en el seu lloc.


També ha patit modificacions en els murs de tramuntana i migdia, on s'han afegit capelles laterals.


S'accedeix al temple per una porta oberta en el mur sud, protegida per un porxo de factura moderna. Té un arc de mig punt adovellat, llinda i timpà llisos. En cadascuna de les dovelles trobem una mitja bola esculpida. En el timpà hi ha una pintura, que representa al patró del temple, de factura posterior


En el sector de ponent s'alça una torre de campanar de planta rectangular.


Es creu que aquest campanar va substituir a un de cadireta. Encara podem veure les mènsules que delimitaven la posició de la teulada en aquest sector. 


Aquestes mènsules recorren la part dels murs laterals que no han estat modificades. Algunes d'elles presenten decoració a base de boles.


En el mur oest, coincidint amb la part baixa del campanar, s'obre la única finestra que es conserva de la fàbrica original, formada per un arc de mig punt i doble esqueixada.