Província de Girona


Sant Miquel de Soriguerola
(Urtx, Cerdanya)

42º 23,838'N ; 1º 52,878'E      





La primera referència que trobem escrita de l'església de Sant Miquel de Soriguerola la trobem en el testament de Guifré II, comte de Cerdanya, de l'any 1035. En aquest document el comte llegava a la seva dona un alou i l'església de Soriguerola entre altres bens. Dos anys més tard, la comtessa va llegar aquest alou i l'església al monestir de Santa Maria de Serrateix.

Aquest temple, com molts de la zona, va patir l'atac dels homes d'Arnau de Castellbò i del comte de Foix a finals del segle XII.


Ens trobem davant un temple del segle XI i restaurat en excés, fruit de la construcció de la moderna urbanització que l'envolta i que li ha restat bona part del seu encant, doncs havia arribat fins al segle XX sense gaires intervencions.

És un temple d'una sola nau, amb coberta de canó lleugerament apuntada i capçada a l'est per un absis semicircular.


L'absis i els murs laterals estan actualment nus i podem observar el seu  parament, fet amb còdols i que en alguns puts es distribueixen a mode d'opus spicatum.


L'absis presenta una finestra de mig punt i doble esqueixada en la seva part central.

Absis    Finestra de l'absis

S'accedeix al temple per una porta oberta en el mur sud, als peus de la nau, formada per un senzill arc de mig punt adovellat, resseguit per un segon arc fet amb dovelles molt estretes.


Corona el mur oest una espadanya, que es troba descentrada.


En el Museu Nacional de Catalunya es conserva un frontal d'altar procedent d'aquest temple.  Està datat a finals del segle XIII i per aquest motiu veiem encara motius i formes tradicionalment romàniques que es barregen amb idees i solucions gòtiques.


Les escenes estan distribuïdes en dos registres i amb una franja vertical força ampla, situada en la part central i amb decoració vegetal.

A dalt a l'esquerra veiem tres escenes, situades dins un arc lobulat cadascuna d'elles. Estan dedicades al patró de l'església: Sant Miquel. La primera escena fa referència al Mont Gargà, on un brau es va perdre i el seu amo el va trobar junt a una balma. L'amo emprenyat per que s'hagués escapat, va disparar-li una fletxa emmetzinada, però aquesta va rebotar en contra seu.  La segona escena representa una reunió de membres del poble amb el bisbe, al que li demanen una explicació del prodigi. La tercera escena ha desaparegut.


En el registre inferior es representa un àpat, però no és el Sant Sopar, si no un sopar al Cel, el banquet celestial, on ja no hi és Judes. A la taula hi ha pans i peixos. Els apòstols estan encarats per parelles, conversant.


En el costat dret veiem l'escena de la psicòstasi o pesada d'ànimes per part de Sant Miquel. Sant Pere surt de la porta del Cel a rebre les ànimes, que son portades per un àngel.


A dins de la ciutat celestial hi ha sis benaventurats amb corona i asseguts. Estan ubicats dins d'uns compartiment rectangulars.


Just a sota de la pesada de les ànimes trobem una representació de l'infern, on hi ha una gran caldera, dins de la qual hi ha vuit ànimes condemnades. Dos dimonis són els encarregats de que el foc sigui ben viu. Satanàs presideix l'escena i dóna les ordres pertinents.


La darrera escena representa el combat entre sant Miquel i el drac.


Malauradament no es conserva una talla de la Mare de Déu de principis del segle XIII, que va desaparèixer l'any 1936. Només conservem una fotografia de l’Arxiu Mas, on podem veure que tant la Mare com el Nen porten corona. Maria havia perdut la mà dreta.