ProvÝncia de Girona


Sant Pere d'AlbanyÓ
(AlbanyÓ, Alt EmpordÓ)

42║ 18,347'N ; 2║ 43,315'E




Ens trobem davant del que va ser un dels primers monestirs de Catalunya. EstÓ documentat cap a l'any 820, moment de la seva fundaciˇ. Aviat passÓ a dependre de Santa Maria d'Arles. L'any 957 es consagra un nou temple, que tÚ altars dedicats a la Mare de DÚu, a Sant Pere i a Sant Pau. 


El temple actual data de principis del segle XI. TÚ planta de creu llatina amb una sola nau i transsepte. La nau, com el transsepte, estÓ coberta amb volta de canˇ reforšada amb quatre arcs torals, mentre que els absis tenen volta de quart de cercle. 


La capšalera estÓ formada per tres absis. El central Ús molt mÚs grans que els laterals, que amb prou feines sobresurten del mur est. 

Absis sud       Capšalera


La fašana oest va ser remodelada a finals del segle XII o principis del XIII. EstÓ formada per quatre arcs de mig punt adovellats i en gradaciˇ. Els protegeix un guardapols motllurat. El timpÓ Ús llis i la llinda monolÝtica. 

Fašana oest      TimpÓ i llinda


La porta encara conserva la forja romÓnica. 


Al costat dret de la porta trobem una lÓpida on hi ha esculpit l'epitafi de R. de Serrat, que va morir l'any 1350. 


Sobre la porta trobem una finestra de doble esqueixada, formada per dos arcs en gradaciˇ i guardapols motllurat. 


Corona la fašana un campanar de cadireta de dos ulls.

En 1936 es va destruir tot el mobiliari i les imatges religioses de l'interior del temple.

Prop del temple podem trobar les poques restes que encara resten dempeus de la muralla que encerclava la vila, entre les que destaca un dels portals.