'

Província de Girona


Sant Silvestre de Valleta
(Llançà, Alt Empordà)

42º 22,199'N ; 3º 5,876'E      




El topònim de Valleta no apareix en cap document medieval. Aquest indret és conegut com Budiga o Budica des de meitats del segle X. L'església de Sant Silvestre apareix en un document de l'any 1029 on s'esmenta que es trobava en el vilar de Renoall o vil·la Mala.

La primera notícia del temple, és molt anterior a aquesta data, concretament de l'any 877, quan apareix com una possessió del monestir de Sant Esteve de Banyoles. No era un simple temple si no que al seu voltant hi havia una petita cel·la monàstica.


Com succeeix en les esglésies d'aquesta zona de l'Albera, els primitius temple preromànics van ser 'ampliats o modificats en els segles posteriors. En aquest cas, sabem que el 7 de desembre de l'any 1029 es va consagrar novament el temple pel bisbe de Girona Pere i se li atorgà la condició de parròquia. No sabem en quin moment concret va perdre aquest estatus, però en documents de principis del segle XVII, ja no apareix com a temple parroquial.

Fruit de la despoblació de la zona, el temple va quedar abandonat. Per sort gairebé no va patir els efectes d'aquest abandonament i gràcies a diferents iniciatives populars es va aconseguir la restauració del temple per part de la Diputació de Girona. En 1983 es va restituir el culte i anualment s'hi celebra un aplec.


El temple està format per una sola nau, capçada a l'est per un absis amb planta de ferradura, característic del segle X. Aquest està construït amb lloses de llicorella de petites dimensions i sense treballar. En alguns fragments s'observa l'estructura d'opus spicatum o espina de peix. En l'absis s'obren dues finestres, una en la part central i l'altre orientada cap al sud. Tenen un sol biaix i estan fetes amb pedra sorrenca, d'una tonalitat molt més clara que la llicorella. L'arc està tallat en una única pedra.


La nau es cobreix amb una volta de canó. Va ser parcialment refeta en el segle XI, com es pot veure clarament en el mur sud, on s'aprecia un aparell constructiu diferent, a base de blocs de llicorella més grans, que tendeixen a fer filades horitzontals. Un banc de pedra recorre els murs del temple. En l'angle sud-oest es troba la pila baptismal, feta d'obra amb petites pedres i morter, que de ben segur substitueix a una pica original de pedra.


La porta d'accés correspon a una reforma feta en època tardo-romànica. Es troba situada en el mur sud i està formada per tres arcs de mig punt en gradació, que envolten una llinda i timpà llisos.


Al seu costat, trobem una finestra de doble esqueixada, realitzada molt probablement en la mateixa reforma. En l'arc interior presenta una petita decoració geomètrica.


De les mateixes característiques és la finestra que s'obre en el mur oest. Coronava aquesta façana un campanar de cadireta de dos ulls, del que no es conserven els arcs.


La visita a aquest temple és totalment recomanable. Si accedim a ell des de la pista de Llança, la vista del temple en part baixa de la vall, junt a la riera de Valleta és espectacular. L'accés al temple es realitza a través d'un pont de fusta, que creua la riera, i que aporta un punt positiu més a l'encant de l'indret.