Província de Girona


Sant Valentí de Salarsa
(Camprodon, Ripollès)

42º 18,341'N ; 2º 27,082'E   




La vall i el lloc de Salarsa, apareixen citats per primera vegada en un document de l'any 937, en unes donacions fetes pel comte Sunyer de Barcelona al monestir de Santa Maria de Ridaura.


Els monestirs de Sant Pere de Camprodon i de Sant Joan de les Abadesses, tenien alous en l'indret de Salarsa. Aquest darrer va tenir molta influència en la vall. És precisament el seu abat, Ponç de Monells, qui va consagrar el temple el 17 de novembre de 1168. A la cerimònia també hi va assistir l'abat de Sant Pere de Camprodon.


En 1858 va ser examinat el contingut de dues capsetes,  procedents d'aquesta església i que segons la tradició contenien les relíquies de Sant Valentí. En una d'elles a banda dels ossos, es va trobar un pergamí que acreditava la veracitat de les relíquies.

Està formada per una sola nau, bastant curta i amb planta trapezoïdal.


La capçalera la forma un absis semicircular. En la seva part central s'obre una finestra de mig punt i doble esqueixada, que és l'única il·luminació que tenia el temple originàriament.


Entre els segles XVI i XVII es va modificar el temple, obrint una nova porta en el mur oest, protegida per un porxo de doble vessant. A banda i banda de la porta s'hi van obrir dues finestres quadrades.


També és d'aquesta època el gran campanar de cadireta de dos ulls i l'escala, adossada al mur nord, que en permet l'accés.


La porta original es trobava en el mur sud. Fins fa uns anys estava cegada i en l'actualitat fa les funcions de finestra. Està formada per un senzill arc de mig punt adovellat.


En 1977 es van realitzar obres de consolidació per evitar l'ensorrament de la volta per culpa de les humitats.  Malauradament, més de trenta anys després, el temple amenaça ruïna i el seu interior està totalment apuntalat.  L'absis presenta unes més que inquietants esquerdes. Cal actuar-hi urgentment, abans no sigui massa tard. El seu estat de conservació és lamentable, com la seva veïna Santa Maria de Bolòs. Sorprèn el seu estat de deixadesa malgrat trobar-se en el terme municipal de Camprodon, una vila eminentment turística, però que manté oblidats aquests dos monuments.