Província de Girona


Sant Andreu de Bestracà
(Camprodon, Ripollès)

42º 17,448'N ; 2º 30,996'E




Les primeres notícies del lloc de Bestracà daten de l'any 937, quan apareix citat en llistat de donacions fetes pel comte de Barcelona Sunyer al monestir de Santa Maria de Ridaura. L'església de Sant Andreu està documentada en el testament del bisbe Miró, de l'any 979, on consta que fou donada al monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Aquesta dependència va ser confirmada quatre anys més tard en l'acta de consagració de l'església de Sant Llorenç del mateix cenobi.

No sabem el moment exacte en que va perdre la condició de parròquia, si bé en 1608 ja era una sufragània de Sant Miquel de Pera.


L'església manté similituds formals amb molts temples de la zona.  Té una sola nau coberta amb volta apuntada i acabada en un absis semicircular.  La volta arrenca d'una motllura que recorre els murs laterals i el tambor absidal. En la part central de l'absis s'obre una finestra de mig punt i doble esqueixada.


Dues finestres de similars característiques s'obren en el mur sud.


Una quarta finestra s'obre en el mur oest, que està coronat amb un campanar de cadireta des ulls escapçat.


S'accedeix al temple per una porta oberta en el mur sud, prop dels peus de la nau. Està formada per dos arcs de mig punt en gradació.


Aquests arcs envolten un timpà i llinda. En la part central del timpà hi ha una senzilla creu esculpida.


El mur de migjorn està recorregut externament per una cornisa sota la teulada que es recolza en mènsules, algunes de les quals estan decorades amb boles, creus i algun cap humà. Entre les mènsules podem trobar parelles de dents de serra.

Detall de les mènsules i el fris   Detall de les mènsules i el fris

També sota la cornisa de l'absis trobem mènsules esculpides amb caps humans i animals.


A l'interior del temple es conservaven dos fust de columna, que tenen una creu circumscrita gravada datats en el segle XII. Desconeixem si encara estan en aquest temple.

El que ja no podem trobar és la imatge de la Mare de Déu  del segle XII i de la que només en tenim constància per una fotografia de principis del segle XX. Era del tipus bizantí amb l'Infant desproporcionat respecte a la mare.

Tampoc estan en el temple les tres lipsanoteques dels segle XI i XII que es conserven en el Museu d'Art de Girona, tot i que malauradament no s'exposen al públic.