Província de Girona


Santa Llúcia
(La Jonquera, Alt Empordà)

42º 25,646'N ; 2º 53,696'E    




Actualment està dedicada a Santa Llúcia, malgrat que inicialment era la parròquia del lloc de Solans i tenia l'advocació de Sant Miquel. Aquest temple apareix documentat per primera vegada en un diploma del rei Lluís el d'Ultramar de l'any 948, quan es confirma com una possessió de Sant Pere de Rodes.


1362 és una data clau en el futur d'aquest temple, doncs en aquest any una de les sufragànies que tenia Sant Miquel adquireix la condició de parròquia. Es tracta de Santa Maria de la Jonquera, que passarà a gestionar alguns dels bens i possessions que fins aleshores eren de Sant Miquel. La pèrdua de recursos econòmics i de població van fer que amb el pas dels anys perdés la condició de parròquia i que a partir del segle XVI es converteixi en un santuari dedicat a Santa Llúcia.

Ens trobem davant un edifici construït en la segona meitat del segle XII i que no ha patit masses alteracions al llarg dels segles, que ens recorda molt a Santa Maria d'Agullana.


Està formada per una sola nau, coberta per una volta apuntada, que arrenca d'una motllura força gruixuda.


La nau està capçada a l'est per un absis semicircular totalment llis per la part exterior.

 Absis

En canvi, per la part interior, separa la volta del tambor absidal una imposta dentada, que ens dóna idea de la importància d'aquest temple en el moment de la seva construcció.

Interior de l'absis   Detall de la imposta

En la part central de l'absis s'obre una finestra de mig punt i doble esqueixada decorada amb un arc fet amb dents de serra i un guardapols incurvat.


Per la part interior també presenta un arc de dents de serra.


Mantenen la mateixa decoració exterior les altres tres finestres que il·luminaven el temple: dues al mur sud i una en el mur oest, oculta actualment per l'edifici de la rectoria, construït entre els segles XVII i XVIII.

Finestra del mur sud    Finestra del mur sud

Per sobre de la teulada de l'absis s'obren dos petits ulls de bou, que il·luminen la nau.

Ulls de bou de l'absis   Ulls de bou de l'absis

S'accedeix al temple per una porta oberta en el mur sud. Està formada per tres arcs de mig punt en gradació, que envolten un timpà i llinda llisos. Protegeix el conjunt un senzill guardapols.


Junt a la porta trobem encastada una làpida gòtica.


Corona el mur oest un petit campanar de cadireta d'un sol ull.


En l'interior del temple es conserva l'antiga pica baptismal. Malauradament, quan es va restaurar el temple, es va voler "netejar" la pica, doncs havia estat pintada al llarg dels segles. En aquest procés es va repicar de nou el seu exterior, sense adonar-se que també s'estaven eliminant alguns elements gravats que havien quedat ocults per les capes de pintura.



Segons els veïns del lloc, l'ara d'altar va ser retirada del presbiteri durant el temps en que el temple va estar abandonat i es va col·locar vora una font que hi ha prop de l'església. Aquest fet, ha provocat que la gent deixi el seu testimoni, sense ser conscient de la història d'aquesta gran pedra.