Província de Girona


Santa Margarida de Bianya
(La Vall de Bianya, Garrotxa)

42º 12,429'N ; 2º 26,806'E




Es tenen notícies d'una edificació en aquest indret ja pel segle IX.  Va ser donada l'any 858 al monestir de Riudaura per part del comte Guifré de Besalú, amb motiu de la consagració del temple monacal. Aquest document ha estat posat en dubte per molts historiadors. Per tant, la primera aparició sense dubtes en un document serà  l'acta de dedicació de Sant Andreu de Socarrats, de l'any 1117.

A partir del segle XIII va passar a estar sota la tutela del monestir de Sant Joan les Fonts, fins que en el 1357 va ser annexionada a la Corona. Pocs anys després, Pere III es va vendre una part dels seus drets sobre ella, així com sobre altres temples, castells i pobles, per finançar la guerra de Sardenya.

Va patir molts desperfectes en els terratrèmols del segle XV. Per això la planta del segle XII va ser profundament modificada i costa identificar la fisonomia romànica original.


Té un absis semicircular a la capçalera, al costat nord del qual hi ha una petita absidiola de la possible estructura inicial del temple, que probablement hauria estat del tipus basilical amb tres naus.


A manca d'estudis més acurats, no està clar que realment fos aquesta la seva estructura, per què també podria tenir una única nau amb transsepte i tres absis semicirculars. En el segle XVIII es va enderrocar l'absidiola del costat sud.


L'absis central és l'element romànic més visible. Està parcialment ocult per la sagristia que es va construir en lloc de l'absidiola sud.  S'il·lumina gràcies a tres finestres de doble esqueixada.


Sota la cornisa trobem mènsules, la majoria llises tot i que alguna presenta una decoració molt esquemàtica.


La porta d'accés es troba en el mur oest, realitzada en estil neoclàssic.


Al seu damunt s'alçava un campanar de cadireta de dos ulls, que va servir de base a l'actual campanar de torre.


En el mur sud, actualment protegida per un porxo de factura posterior, podem veure les restes d'una antiga porta, potser l'original del temple romànic. Si realment fos la porta original, aportaria llum sobre la possible estructura del segle XII, doncs ens trobaríem amb un temple de nau única, transsepte i tres absis. Incomprensiblement, l'arc de mig punt que la forma ha estat netejat i destacat, mentre que per la part exterior un plafó d'anuncis l'oculta parcialment.


El la finestra central de l'absis podem veure la imatge gòtica d'alabastre policromat de Santa Margarida.