Província de Girona


Santa Maria del Catllar
(Ripoll, Ripollès)

42º 11,526'N ; 2º 10,304'E    




L'antiga parròquia de Santa Maria del Catllar presenta en l'actualitat un aspecte deplorable. La seva història està plena d'infortunis, que l'han conduït a l'aspecte actual. El primer d'ells el va patir en 1428, quan es va ensorrar bona part de la volta com a conseqüència d'un fort terratrèmol que va causar estralls a tota la comarca.


El despoblament de la zona va provocar que perdés la condició de parròquia, per a convertir-se en un santuari marià depenent del monestir de Santa Maria de Ripoll. Això va provocar la destrucció de l'absis romànic per a construir un cambril.

Aquesta dependència amb el cenobi de Ripoll farà que en 1835, quan s'abandoni aquest, també s'abandoni el santuari i comenci així la seva destrucció.


El cop de gràcia el van donar dos "il·luminats" que van pensar que aquelles antigues pedres es podien malmetre amb total impunitat al servei "del progrés". El primer d'aquests atacs el van cometre els tècnics que van instal·lar les primeres antenes de telecomunicacions que envolten el temple. Aquests "genis" van creure que el millor lloc per fixar un dels cables tensors de l'antena era la feble coberta d'un temple de finals del segle XI o principis del XII. Evidentment, en començar a foradar el sostre, la coberta es va ensorrar... i no va passar res...

El segon "geni" va decidir que com que ja no hi havia coberta, el millor lloc per posar un vèrtex geodèsic era al capdamunt del mur de migjorn. Per accedir-hi més còmodament van instal·lar-hi una escala metàl·lica, que servia per a que aquells que s'acostaven a aquest indret pugessin al capdamunt del mur i fessin una passejada pel perímetre del temple, deteriorant així els murs i fent caure algunes de les seves pedres... Incomprensiblement, el vèrtex segueix a dia d'avui en el mateix lloc. Les administracions només han cregut convenient tallar l'escala. Suposo que per evitar que algú prengui mal, però no per protegir aquestes velles pedres...


Així doncs, les restes d'aquest temple, consagrat el 1 de gener del 1040 per l'abat Oliba, intenten sobreviure esperant que les administracions recordin la seva existència.

Encara es conserven els murs perimetrals de la nau rectangular, que estava coberta amb una volta de canó, de la que en queda un fragment de la seva arrencada.



Inicialment, el temple tenia un absis semicircular, del que es conserven els fonaments. Actualment estan ocults sota la vegetació i les restes de la volta ensorrada del cambril.

Interior del temple   Exterior del cambril

En el mur sud s'obre la porta d'entrada al temple, formada per un arc de mig punt adovellat.

Porta d'entrada    Porta d'entrada

Al seu costat veiem la única finestra romànica que s'ha conservat. És de mig punt i de doble esqueixada.


Aquesta finestra va ser cegada quan es va excavar part del mur per fer-hi una capella. A la mateixa alçada del mur nord també es va construir una capella.

Capella del costat sud    Capella del costat nord