<

Província de Girona


Santa Maria de Finestres
(Sant Aniol de Finestres, Garrotxa)

42º 6,713'N ; 2º 35,584'E    




Santa Maria de Finestres, església del castell de Finestres, va ser consagrada pel bisbe de Girona, Gotmar, el 15 d'octubre de l'any 947 a petició d'un laic anomenat també Gotmar i el levita Miró, que probablement es tracta de Miró Bonfill, que arribaria a ser comte de Besalú i bisbe de Girona i amb el vist-i-plau del comte Borrell II, senyor del castell. Tenia un altar dedicat a la Mare de Déu i un altre a Tots els Sants.


En algun moment previ al 1097, passà a dependre del monestir de Sant Esteve de Banyoles. En aquest any el papa Urbà II va confirmar l'església de finestres com a una possessió del cenobi banyolí. Aquesta vinculació es va perllongar en el temps fins ben entrat el segle XVI.

Des de principis del segle XIV, el temple apareix documentat com a priorat. Aquest va desaparèixer l'any 1836.

De l'original temple romànic queden pocs elements, doncs ha estat profundament reformat al llarg dels segles. La manca d'estudis sobre el temple no ens permeten interpretar correctament tots els seus elements i les etapes constructives.


Es creu que inicialment tenia una sola nau, capçada a l'est per un absis semicircular. Aquest es va sobrealçar, dotant-lo de l'aspecte actual.


A la primitiva nau, que conserva la volta de canó apuntada, se li van afegir capelles laterals en el mur nord i una gran estança, a mode de segona nau, en el costat sud. També es va construir  un campanar de cadireta de dos ulls, als peus de la nau. El nivell inferior serveix d'atri.


En el cim del turó proper trobem les restes del castell de Finestres. Durant els primers segles d'existència de la fortalesa va passar diverses vegades de les mans del comtat de Besalú al de Barcelona i a la inversa. A finals del segle XI sembla que els senyors de Porqueres, castlans de Finestres, passaren a ser també els senyors d'aquest castell. El llinatge dels Porqueres serà l'origen dels Santa Pau, la família que conservà el control de la fortificació fins la seva desaparició.


Actualment són pocs els vestigis que es conserven. El més destacat és una estança gairebé quadrada i amb uns murs de 75 cm de gruix en el sector nord. De la resta poca cosa a dir. Petites restes de murs i el que podria ser un vall, format per un tallat a la roca d'aproximadament 2 metres d'ample.