Província de Girona


Santa Maria de Puigpardines
(La Vall d'en Bas, Garrotxa)

42º 8,374'N ; 2º 25,692'E     




Aquest temple apareix citat com a parròquia de Puigpardines l'any 1060. Mig segle més tard, en 1108, Ermessenda, vescomtessa de Bas i esposa d'Udalard Bernat de Milany i el bisbe de Girona Bernat Humbert van donar aquest temple a la canònica de Santa Maria de Manlleu. Ben aviat els canonges de Manlleu van fundar a Puigpardines un priorat.

A partir del segle XV ja no hi residia cap canonge a Puigpardines i en 1592 torna a convertir-se en parròquia, si bé dependent de la de Sant Privat d'en Bas


L'edifici que podem veure en l'actualitat correspon en gran mesura al temple romànic que es va construir en el segle XIII, si bé ha patit importants modificacions i afegits.


La més important es va produir en un moment indeterminat però posterior al segle XV. Els terratrèmols que es van tenir lloc en aquest segle van malmetre la capçalera del temple i va ser necessari enderrocar-la. En el seu lloc es va construir un cos en el que es va obrir la nova porta d'entrada, canviant així l'orientació del temple.


L'original portalada romànica, situada en el mur oest, es va tapiar.


També va patir la mateixa sort el campanar de cadireta de dos ulls que coronava aquest mur.


La portalada està formada per un arc de mig punt fet amb dovelles ben tallades, que descansava en dues columnes. L'arc està resseguit per un senzill guardapols. L'arc envolta un petit timpà llis i una llinda.


Fins no fa masses anys, la portalada conservava les seves dues columnes amb uns capitells de tipus vegetals. Desconeixem quina ha estat la sort d'aquests elements, que podem veure en la següent fotografia del l'any 1922, feta per en Josep Salvany i que pertany al fons fotogràfic de la Biblioteca de Catalunya.


Si que es conserven in situ les dues bases de les columnes.

Base de la columna   Base de la columna

També es conserven en el brancal dret de la porta dos carreus amb inscripcions relacionades amb el llinatge dels Puigpardines.

Inscripció   Inscripció

En l'interior del temple es conserva una pica baptismal romànica del segle XII. Està formada per un gran bloc de pedra calcària decorat amb un sogejat que recorre tot el seu perímetre. Per sobre d'aquest element decoratiu veiem gravada una inscripció, que a causa del desgast resulta difícil de llegir.

En el segle XVIII es van afegir altres elements al temple, com capelles laterals i la torre campanar.