Província de Girona


Santa Maria de Vilamacolum
(Vilamacolum, Alt Empordà)

42º 11,728'N ; 3º 3,512'E      




En els anys 910 i 913, apareix documentat per primera vegada el lloc de villa Maquerone, en dos documents que fan referència a un judici entre el comte Gausbert d'Empúries-Rosselló i 35 habitants d'aquest terme. En aquest lloc hi tenien possessions els monestirs de Sant Pere de Rodes i el de Sant Esteve de Banyoles.


L'església s'esmenta per primera vegada l'any 1094, en una donació de terres feta pel comte Ramon Guillem.

Vista general           


La parròquia de Santa Maria de Vilamacolum està lleugerament separada del nucli urbà. Com es desprèn del seu aparell constructiu, va ser edificada en dues etapes. La primera, corresponent a la capçalera, i al primer tram de la nau, es va realitzar en el segle XI amb pedres escairades, que formen fileres més o menys regulars. La resta del temple, feta amb carreus més grossos i regulars, es va construir en un període més avançat del romànic, entre finals del segle XII i principis del XIII


L'església està formada per una sola nau, a la que en el segle XVII se li van afegir capelles laterals. Per a la seva construcció es van aprofitar carreus dels fragments de murs romànics eliminats. També es va fortificar, augmentant l'alçada de l'edifici. Per a reforçar l'estructura, es van construir contraforts en els murs laterals.


A finals de la dècada dels vuitanta del passat segle es va realitzar una profunda restauració del temple. L'estat en que es trobava l'edifici era molt precari i va ser necessari reforçar els fonaments, gairebé inexistents. Aprofitant aquelles treballs es van derruir les fortificacions de la part més nova del temple, deixant els murs sobrealçats fins al nivell de la nova coberta, es van eliminar els contraforts que s'hi havien afegit a la capçalera i es va derruir la sagristia.


Com ja hem comentat, el temple està format per una nau, construïda en dos etapes diferents. La part més propera a la capçalera està coberta amb una volta de canó, mentre que la més nova té voltes de creueria tardogòtiques. Algunes fonts afirmen que aquesta coberta correspon a una reforma realitzada en el segle XV, com a conseqüència de l'esfondrament total o parcial de la volta primitiva, causada per uns importants aiguats que va haver en 1421 a la zona.

El mur oest també va ser reformat entre els segles XVII i XVIII. Encara podem veure l'arc de mig punt adovellat de la primitiva porta romànica, substituïda per una de forma rectangular.


Al seu damunt s'obre una finestra de mig punt i doble esqueixada i coronant aquest mur trobem un campanar de cadireta de dos ulls, la coberta del qual es va col·locar durant la darrera restauració.


Sota el campanar, trobem dues cartel·les que probablement servien de suport a un matacà.