Província de Girona


Trinitat de Batet de la Serra
(Olot, Garrotxa)

42º 10,895'N ; 2º 31,009'E       




La parroquial de Batet apareix documentada per primera vegada l'any 977, en l'acta fundacional del monestir de Sant Pere de Besalú, ja que en el seu terme hi havia una de les propietats que el comte bisbe Mir i els seus germans Oliba i Sunifred van donar al nou cenobi.


En l'any 1020, el comte de Besalú, Bernat de Tallaferro, va llegar al monestir la tercera part de l'església de Santa Maria de Batet. Malgrat això, els comtes de Besalú van mantenir el control sobre la vila de Batet fins al moment de la unió d'aquesta nissaga amb el casal de Barcelona. El rei Pere III el Cerimoniós, en 1366, va desprendre's de diversos bens, entre ells el lloc de Batet, per poder sufragar les despeses de la conquesta de Sardenya. A partir d'aquell moment passà a formar part de la baronia de Santa Pau. Quan a finals del segle XVIII es van produir diversos litigis entre els membres d'aquesta nissaga, el lloc de Batet va passar a mans del marquesat de Moja.

L'església actual té els seus orígens en el segle XII, si bé són escassos els elements que han sobreviscut d'aquesta època.

Fins al moment no s'ha fet cap estudi seriós sobre aquest edifici i per tant la majoria d'informacions que podem aportar sobre la seva forma original són suposicions, més o menys fonamentades. Es creu que inicialment estava formada per una nau, capçada a l'est per un absis semicircular, del que encara es pot veure un fragment des de l'exterior.  Un candau en la porta del cementiri impedeix contemplar-lo amb comoditat.


A finals del segle XV, probablement a causa dels estralls provocats pels terratrèmols que hi va haver a la zona, es va reconstruir la volta de la nau, que va passar a ser apuntada. Posteriorment, en 1581 i 1785 es van afegir capelles laterals al temple, dotant-lo d'una aparença de tres naus. També es va reformar la façana en estil neoclàssic l'any 1857.


L'element més interessant de l'obra original és la torre campanar. Està adossada al mur nord, entre les capelles laterals i la sagristia afegides posteriorment.


Té planta quadrada i va ser sobrealçat en el segle XVIII. En el primer pis trobem una finestra de mig punt en els murs est i oest. En el segon, les finestres són geminades en tots els murs.


El darrer pis, també amb finestres geminades, però molt més petites, correspon al afegit barroc.