Província de Girona


Santa Maria de Llongarriu
(La Vall de Bianya, Garrotxa)

42º 15,501'N ; 2º 27,056'E    




Església coneguda antigament com a Santa Maria de Sacot, la trobem documentada per primera vegada l'any 1279 com a “ecclesia Sancte Marie de Cati".


En 1672 l'església va ser modificada per ordre d'un tal Pal·ladi Llongarriu, com podem veure en la  llinda de la porta actual, oberta en el mur oest.


Quan va perdre la condició de parròquia, va passar a dependre de Sant Andreu de Porreres.


El temple presenta una única nau, de planta rectangular i sense absis diferenciat. Està coberta amb una volta de canó apuntada, que ens porta a un moment constructiu entre el segle XII i principis del XIII.


Un banc de pedra ressegueix bona part dels murs del temple per l'interior de la nau.


L'interior del temple està il·luminat per quatre finestres: una en el mur est, una en el mur oest i dues en el costat sud, una d'elles reformada.

Finestra del mur sud   Finestra del mur sud

La porta d'entrada actual data del segle XVII, quan es va reformar la façana oest. També es van obrir dues finestres rectangulars, actualment cegades. Corona el mur un campanar de cadireta de dos ulls.


Creiem que la porta romànica s'obria en el mur sud, doncs aquest presenta signes d'haver estat modificat en la seva part central.

Possible ubicació de la porta original   Possible ubicació de la porta original

Ens ha sorprès la presència de dues fornícules a nivell de terra i una una mica més elevada. Desconeixem el per què d'aquesta ubicació tan insòlita.

Fornícula del mur nord   Fornícula del mur sud

Fornícula del mur est


En l'altar veiem una gran llosa, que sembla correspondre's amb l'ara medieval.