Província de Girona


Santa Maria de Mosoll
(Das, Cerdanya)

42º 22,608'N ; 1º 52,091'E      




L'església parroquial de Mosoll apareix documentada per primera vegada en l'acta de consagració de Santa Maria de la Seu d'Urgell, suposadament escrita l’any 819, però que s’ha demostrat que és de la segona meitat del segle X.

L'any 1055 el canonges de la Seu d'Urgell van permutar alguns bens amb el propi bisbe entre els que es trobava l'església de Mosoll.


A finals del segle XII, Arnau de Castellbò i el comte de Foix, Ramon Roger, van saquejar l’església de Mosoll d'on es van emportar tots els llibres i ornaments litúrgics. Posteriorment Arnau de Saga va incendiar el temple i els seus altars.

El 28 de febrer de 1286, alguns homes de Mosoll encarreguen la reconstrucció del temple i la construcció de la sagristia i es conjuren per defensar-lo davant de qualsevol atac, a excepció del rei de Mallorca.

Actualment ja no té la condició de parròquia i fou restaurada l'any 1987.

Ens trobem amb  un edifici d’una sola nau coberta amb una volta apuntada i capçada a l'est per un absis semicircular, típic de l'arquitectura del segle XII. Aquests dos espais s'uneixen mitjançant un doble arcs en gradació.

El tambor absidal és totalment llis, només trencat per una finestra de mig punt i doble esqueixada, que s'obre en la part central.


S'obre una finestra de similars característiques en el mur sud, tot i que ha estat parcialment reconstruïda.


També trobem una altra finestra en el mur de ponent. Aquest està coronat per un campanar de cadireta de dos ulls. Les tropes franceses va agafar una de les campanes d'aquest temple i se la van emportar a Estavar l'any 1793.


S'accedeix al temple per una porta oberta en el mur sud, als peus de la nau. Està formada per un senzill arc de mig punt adovellat.


En 1975 es va excavar el subsòl del temple i van aparèixer nombroses sitges de més d'un metre de fondària. En alguns casos es trobem sota els fonaments del temple, el que posa de manifest que es van construir abans que l'església.

Malauradament, en 1981 es va ensorrar part del mur nord i de la volta. Per sort es va reconstruir ben aviat, impedint el seu major deteriorament.

En l'interior del temple hi trobem una pica baptismal de granit.

En el Museu Nacional d'Art de Catalunya es conserva un frontal d'altar procedent d'aquest temple. Està datat en la segona meitat del segle XIII i es representen imatges de la vida de Maria. Els personatges es troben a l'interior d'arcs fets amb estuc de color platejat i al seu damunt hi ha escrit el seu nom.


Les escenes es distribueixen en dos registres. Si comencem el relat pel registre superior esquerre veiem als tres Reis Mags a cavall. Baltasar, representat tal i com és habitual en l'època amb pell blanca i essent el més jove de tots, assenyala amb el dit l'Estel que hi ha en el carcanyol que hi ha entre Melcior i ell mateix. Tots tres es dirigeixen cap a Maria i el Nen, que ocupen el següent arc. El Nen està a la falda de Maria, que porta corona. Els acompanya Josep, recolzat en un bastó i que està situat a continuació. La darrera escena del registre superior es correspon amb la Visitació.

Els Mags d'Orient    Maria, Josep i la Visitació

Ja en el nivell inferior, que té una erosió de la policromia important, ens trobem amb l'Anunciació, la presentació de Jesús al temple, on Josep porta quatre tórtores i Simeó rep a l'Infant amb les mans velades. La darrera escena es correspon a la dormició de Maria en presencia de Crist.

L'Anuniciació i Josep en la presentació al temple    Presentació al temple i dormició de Maria

També es conserva en aquest museu, malgrat que fora de l'exposició permanent les restes de pintures murals que van ser arrencades de l'absis. Malauradament estan molt malmeses doncs van patir els efectes d'un incendi durant la Guerra Civil. El seu estat no permet identificar escenes i només es veuen alguns elements vegetals.