Província de Girona


Santa Maria de Requesens
(La Jonquera, Alt Empordà)

42º 26,623'N ; 2º 56,656'E      




La primera menció a aquest temple data de l'any 844, quan apareix citada en una sentència de Carles el Calb a favor del monestir de Sant Quirç de Colera. En realitat es tracta d'una còpia feta en el segle XIII i que es creu que és falsa o bé va ser manipulada per a justificar la possessió d'algunes esglésies de la zona. Per tant haurem d'esperar fins l'any 859 per a tenir una data fiable on es parli del lloc de Requesens en un nou precepte de Carles el Calb.


L'església de Requesens apareix documentada per primera vegada l'any 1279 en les relacions de temples de l'arxidiaconat d'Empúries per recaptar el delme per a les croades.

Era la parròquia de la zona com a mínim fins a finals del segle XIV, però ja no apareix com a tal en un llistat del 1606. Probablement a finals del segle XVI va passar a ser una sufragània de Sant Esteve de Cantallops. Anys més tard, s'abandona el temple i es trasllada el culte a un santuari de nova construcció situat més al nord-oest. En la porta del nou temple hi ha la data del 1704. 

L'antiga església de Santa Maria de Requesens va ser convertida en masia i es reforma totalment el seu interior per adaptar-la a les noves necessitats. Posteriorment ve ser utilitzada com a estable i actualment resta totalment abandonada.

Edificacions del mas   Interior del temple


Malgrat les alteracions patides, encara conserva bona part de les estructures romàniques, probablement de la primera meitat del segle XI. Semblaria que en el segle XII es va refer el sector de ponent.

El temple es va projectar inicialment amb una sola nau capçada a l'est per un absis semicircular, precedit d'un ampli presbiteri. Aquest plantejament va ser canviat molt aviat, potser fins i tot quan encara no s'havia finalitzat la construcció de la nau i es va decidir fer un temple de planta basilical amb tres naus. La del costat sud no es va arribar a construir mai, mentre que si es va completar la del costat nord, també capçada per un absis semicircular.


El mur de tramuntana ha quedat gairebé sepultat del tot degut a les diverses avingudes de sediments. Encara podem veure l'antiga cornisa, avui gairebé a nivell de terra.


Com ja hem comentat, l'interior del temple va ser profundament alterat per adaptar-lo als usos habituals d'un mas. Per aquest motiu es va dividir l'espai en dues plantes: l'inferior per al bestiar i el superior es va dedicar a habitatge.

Part superior de l'absis nord  Part superior de l'absis sud

Part inferior de l'absis nord  Part inferior de l'absis sud


En pujar al pis superior podem veure com la separació de les dues naus es fa mitjançant un gran arc de mig punt. Aquest correspon a una reforma, doncs inicialment estaven dividides amb dos arcs formers.


El pilar on s'unien aquests dos arcs també servia per a que un arc dobler, que reforçava la volta de la nau central (la de migdia), descarregués la seva força. Aquesta volta és de mig punt i feta amb petites lloses disposades en forma de plec de llibre.


També són de factura posterior les obertures que presenta actualment el temple, doncs les originals van ser cegades o eliminades, ja sigui per fer-les més grans o bé per a traslladar-les a l'església de Sant Roma, dins el recinte del castell de Requesens.


També es van obrir diverses finestres en el mur sud del temple, que es va convertir en la façana del mas. Per aquest motiu també s'hi va obrir la porta actual.


En l'absis nord es va modificar la finestra que il·luminava el seu interior, mentre que la de l'absis sud es va cegar en adossar-li per la part exterior un forn per coure el pa. Recentment s'ha eliminat aquesta estructura, però encara en podem veure la seva traça.


La façana oest, que havia quedat com una paret interna del mas, va ser desproveïda dels seus elements ornamentals en el segle XIX, quan es va construir la capella de Sant Romà dins el recinte fortificat del castell de Requesens.


La porta està formada per tres arcs de mig punt en gradació. Aquests han estat completats amb dovelles de nova factura i altres pedres reutilitzades. La llinda actual és de factura moderna, doncs l'original era totalment llisa. Al seu damunt hi ha una petita imposta, parcialment reconstruïda, que està decorada amb boles i altres motius geomètrics als extrems i pinyes a la part central.


L'arc exterior té algunes dovelles fetes amb pedra calcària que són de nova fabricació. Té el perfil aixamfranat, en el que s'hi van fer unes incisions en forma de ziga-zaga.  La dovella central té esculpida una mà. No s'ha pogut determinar si és original, si ha estat portada de França o bé és de factura moderna.


En el timpà hi ha representada a la Mare de Déu amb el Nen a la falda i flaquejada per dos àngels orant. També hi ha dubtes de si aquest element és original de Requesens, però el tipus de pedra i el fet que encaixi perfectament en l'arc interior fa pensar que en realitat si que estava en l'antiga església de Santa Maria.


Damunt la porta hi ha una finestra de mig punt, també aprofitada de l'església vella de Requesens. En els extrems de l'arc hi ha dos mènsules esculpides amb caps humans, que en aquest cas probablement van venir de França. Per sobre la finestra hi ha un altre arc de mig punt, que corresponia a l'antiga espadanya.


Al costat de la porta hi ha una tercera finestra de les mateixes característiques, que il·luminava els peus de la nau nord.


Malauradament el temple està en un estat de conservació molt crític i el seu abandonament provoca que es vagi deteriorant, fins i tot els ramats en ocasions entren a dins de l'edifici. Una veritable llàstima.