Província de Girona


Basílica de Santa Maria de Castelló
(Castelló d'Empúries, Alt Empordà)

42º 15,638'N ; 3º 4,569'E    




Trobem la primera referència d'aquest temple en un document de compra-venda d'uns terrenys situats junt a Santa Maria de Castelló, l'any 1007. Per tant, hem de suposar que en aquest indret existia un temple des de molt abans que es construís l'actual. Sabem que una església en aquest indret va ser consagrada en 1064. Probablement aquesta consagració va ser propiciada per alguna reforma important del temple existent.

L'edifici actual pertany a una reforma posterior, realitzada entre els segles XIII i XV. L'esplendor d'aquest nou temple sorprèn en una població tan petita com Castelló d'Empúries. En aquells moments, els comtes d'Empúries, feia dos segles que havien abandonat la vila costanera d'Empúries degut als nombrosos atacs dels pirates i volien recuperar la seu episcopal. Així doncs, van construir una catedral que en fos digna. Malauradament per a Castelló, el bisbe de Girona no va acceptar mai la divisió del seu territori, malgrat disposar d'una butlla papal favorable a aquesta nova diòcesi. En el 2006 el temple va rebre el reconeixement de basílica.


El temple actual es va començar a construir el 13 de febrer de l'any 1261 però no es va acabar fins ben entrat el segle XV.  El seu primer arquitecte va ser Reinald de Chartes, que va ser l'encarregat de substituir l'anterior temple romànic. Sembla que les obres no van avançar gaire i no és fins a principis del segle XIV que les obres prenen un altre ritme sota la direcció del mestre d'obres Pere, de Torroella de Fluvià.

Ens trobem davant d'un temple espectacular, però amb una composició gens uniforme. Si ens fixem en la capçalera, que va ser el primer que es va construir, presenta unes certes irregularitats i no sembla encaixar amb la resta del projecte catedralici.


La capçalera està formada per un únic absis poligonal sense girola, en contra del que era habitual en temples d'aquestes característiques i il·luminat per set grans finestrals.


Només el central ha conservat part dels seus vitralls originals del segle XIV on es narren escenes de la vida de Crist.


En els tres espais centrals s'obren capelles radials, on es van paleses algunes indecisions a l'hora d'executar aquesta capçalera, doncs presenten solucions i dimensions diferents.


Malauradament, l'exterior de l'absis és una de les parts més deteriorades del temple, que necessita una restauració urgent.


Aquest absis està flanquejat per dues absidioles, que s'obren a les naus laterals i que no destaquen en planta.

Absidiola nord    Absidiola nord

Destaca la construcció de les naus laterals, que en els dos primers trams més propers a la capçalera tenen la meitat d'alçada que a la resta del temple. Aquest va ser el tram que es va construir primer i es va fer seguint el model francès de temple gòtics.

Interior del temple

En algunes de les columnes d'aquest tram podem veure caps esculpits amb cares grotesques.


Es desconeix quin va ser el motiu pel qual es va canviar el projecte inicial, però sens dubte va ser un encert, doncs la visió del temple des dels peus de la nau és espectacular. Així doncs, s'abandona el model francès amb unes naus laterals molt baixes i s'opta pel que serà característic en el gòtic català, fent les naus laterals gairebé tant altes com la central.

Interior del temple     Interior del temple

El temple té planta de saló amb tres naus, com hem comentat d'alçada similar, separades per unes grans columnes circulars força esveltes, on descansen els nervis de les voltes i els arcs formers. Sorprèn la utilització de les columnes circulars i no les octogonals més característiques del gòtic.


Com és habitual en el gòtic català, es va aprofitar l'espai entre contraforts per instal·lar-hi  capelles laterals.


Les naus estan cobertes per voltes d'ogiva amb nervis i claus decorades, on es veuen representats escuts heràldics, motius florals o històries bíbliques. Les més properes a la capçalera tenen esculpit un cap humà en la part cilíndrica.


Pel que fa als elements romànics, podem veure l'accés a la sagristia, format per un estret pas rectangular, cobert per una volta de quart de cercle i una estança a la dreta de l'absis, que probablement era la sagristia del temple romànic.

Antiga volta    Antiga sagristia?

Però l'element més interessant és una doble pica baptismal, situada a l'entrada del temple. Fins fa pocs anys es considerava que era una obra del segle XI, però l'historiador local Josep Maria Gironella va localitzar els documents de l'encàrrec d'aquesta pica. A principis del 1310 es va signar un contracte entre tres clergues de Santa Maria de Castelló i Arnau Font, un picapedrer al que se li va encarregar la realització d'una pica baptismal similar a la de la catedral de Girona en un període de cinc mesos. Per documents de l'època sabem que la pica gironina estava formada per dues piques: una gran i una petita. Les tapes de fusta van ser recobertes de cuir l'any 1573.


Està tallada en un únic bloc de pedra i està decorada amb uns arcs cecs de mig punt. En el moment en que es construeix la pica ja no es practica el baptisme per immersió i per tant ens queda el dubte de saber per què es va fer una pica tant gran. Es creu que la petita era la que es feia servir per batejar i la gran era  simplement un dipòsit d'aigua beneïda.

Decoració de la pica gran   Decoració de la pica petita

El propi Josep Maria Gironella afirma que una pica conservada en la sagristia, podria ser obra del mateix picapedrer, Arnau Font.


També s'havia considerat fins fa poc com a romànic o de transició al gòtic la torre campanar. Com en el cas de la pica baptismal, segons els documents conservats en el fons notarial de Castelló d'Empúries de l'Arxiu Històric de Girona, el campanar es va aixecar en el segle XIV. De fet, una part de les seves columnes van ser realitzades pel mateix picapedrer que la pica baptismal, Arnau Font.


Per sort, en els darrers anys, s'ha restaurat profundament el campanar, doncs presentava diverses patologies que feien perillar la seva integritat.


Té l'aparença d'un campanar llombard amb una alçada d'uns 30 metres dividits en 5 pisos. Els dos primers no presenten obertures. En canvi, en els dos següents trobem finestrals triforats amb columnes llises i capitells, de petites dimensions, decorats amb motius geomètrics i vegetals.

Campanar   Campanar

Alguns d'aquests capitells i columnes es van haver de substituir durant la restauració. Podem trobar dos capitells en el museu del temple.

Capitells en el museu   Detall del campanar

En el superior, es repetia  aquesta disposició, però a finals del segle XVIII es van substituir les  finestres dels costats oest per una única obertura i en els costats est i sud per  dues finestres de mig punt. En el mur nord encara es conserven les tres finestres originals.

Finestra del darrer pis    Finestres del darrer pis

Els diferents pisos estan separats per una motllura, sota de la qual hi ha un fris de dents de serra i unes sèries d'arcs apuntats i amb decoració gòtica. Els arcs estan recolzats en mènsules, esculpides amb caps humans, motius vegetals i geomètrics.

Detall escultòric del campanar    Detall escultòric del campanar

Detall escultòric del campanar    Detall escultòric del campanar

Detall escultòric del campanar


Corona el campanar una terrassa amb merlets de caire decoratiu.

 Campanar

En el presbiteri trobem un interessant retaule d'alabastre fet durant la segona meitat del segle XV. La presència de les capelles radials a l'absis va condicionar l'estructura del retaule, doncs també es van esculpir les parets laterals. Malauradament, durant l'ocupació francesa el retaule va patir alguns desperfectes.


En realitat tot el retaule està confeccionat com un suport a la fornícula on es venera la imatge de la Verge de la Candelera, patrona de la vila.


Mare de Déu de la Candelera        Talla de la Verge de la Cadelera

Destaca la finesa dels seus rostres, on encara es conserven restes de policromia.


Envolten a la Mare de Déu una dotzena d'àngels músics distribuïts de tres en tres.

Àngels músics   Àngels músics  Àngels músics   Àngels músics

Just sota la Verge hi trobem l’Ecce Homo sostingut per un àngel. A l'esquerra trobem a la imatge de la Dolorosa i a la dreta a Sant Joan.

La Dolorosa    Ecce Homo    Sant Joan

També es van esculpir dos àngels en el registre inferior.

Àngel esculpit    Àngel esculpit

A banda i banda d'aquestes imatges trobem quatre escenes de la Passió de Crist, un d'ells en el lateral. Aquestes són les parts més malmeses de tot el retaule. D'esquerra a dreta veiem el Sant Sopar en el lateral, el petó de Judes, la flagel·lació, el camí del Calvari, la Crucifixió, el davallament de la Creu, la Pietat, i en el lateral dret el Sant Enterrament.

Sant Sopar   El petó de Judes   Flagelació de Crist   Camí del Calvari

Crucifixió de Crist   Davallament de la Creu   La Pietat   Sant Enterrament


A la predel·la es van representar uns àngels que sostenen els símbols de la Passió:  una columna, un flagell, un martell, una llança, unes estenalles, uns claus, la corona d'espines i la Creu. També uns altres àngels que sostenen l'escut de la vila de Castelló o els símbols dels benefactors del retaule: un plat amb el pa senyat i un altre en acció de llescar-lo.

Àngel del retaule   Àngel del retaule   Àngel del retaule   Àngel del retaule

Àngel del retaule   Àngel del retaule   Àngel del retaule   Àngel del retaule


Entre les fornícules on s'allotgen les escenes i els àngels hi havia divuit figures de l'Antic i Nou Testament, de les que només s'han conservat tres sant Pau, sant Mateu i probablement la de sant Andreu.


Val la pena aturar-se una bona estona davant aquest retaule i gaudir de tots els detalls escultòrics.


La part posterior del retaule no presenta cap interès doncs està decorada simplement amb pintures barroques de molt poca qualitat artística.


Actualment en el presbiteri trobem dos sepulcres de la família comtal d'Empúries. Originàriament es trobaven en el convent dels dominics que hi havia fora les muralles de la vila. L'any 1733 van ser traslladats al nou convent de Sant Domènec, construït dins la població i aprofitant algunes dependències de l'antic palau comtal. Posteriorment i degut a la desamortització del convent, es van traslladar a l'església de Santa Maria, on es van col·locar darrera l'altar. En el 2002 es van ubicar en el lloc on els podem contemplar actualment. Corresponen a les sepultures dels comtes Ponç VI i Pere II.

Sepulcre de Ponç V    Sepulcre de Pere II

En les capelles radials de l'absis trobem altres enterraments.

Sepulcre    Làpida sepulcral

Tanca el presbiteri una interessant reixa feta l'any 1544.


Per últim parlarem de la façana, que va ser la darrera part que es va construir. La portalada va ser esculpida al segle XV en marbre blanc.


Fins fa pocs anys s'atribuïa l'autoria d'aquesta portalada a Antoni Antigó, però estudis recents semblarien indicar que hauria estat obra de Pere de Santjoan.


Està formada per sis arquivoltes, decorades amb motius vegetals. La més exterior presenta un gran floró en la part central. Sota les arquivoltes i protegits per dossers calats trobem als dotze apòstols.


La imatge situada més a l'esquerra correspon a sant Judes Tadeu. És una talla moderna feta per substituir a l'original, que es conserva en el museu.


El seu mal estat de conservació és degut a que durant anys es va confondre amb Judes Iscariot i per tant la gent li llençava pedres.


En el timpà veiem representada l'adoració dels Reis d'Orient. Veiem també una figura femenina en el costat esquerre, probablement la comtessa que va afavorir la seva construcció, de la que no coneixem el nom.


La façana es va concebre amb dues torres flanquejant-la. Es va alçar el primer tram de totes dues, però la guerra civil catalana del segle XV en va aturar la seva construcció. En aquest tram trobem dos arcosolis d'arc apuntat en cada torre, destinats a contenir osseres. Al seu damunt trobem dos òculs decorats amb traceries gòtiques. Posteriorment, dins del segle XV, es van aixecar dos cossos més en la torre nord, coronada amb merlets de caire decoratiu. Les obertures rectangulars són de factura moderna.



En la visita que vàrem realitzar durant el mes d'abril del 2012, vam poder veure dos elements que fins a aquell moment o bé no havíem observat, o bé han estat descoberts recentment. Un d'ells és ell que sembla una pica beneitera decorada amb motius heràldics i animals. Actualment està situada prop de l'altar.


Junt a la porta sud del temple hi havia una ara d'altar. La seva ubicació i estat de conservació ens fan pensar que ha estat descoberta recentment. Malauradament ha perdut una de les seves cantonades.


Val la pena donar una volta pel poble on podem trobar altres edificacions medievals destacades com la Llotja o el Consulat de Mar, el Palau dels comtes, la presó, el Convent de Santa Clara, el Convent de Sant Domènec o el Pont Vell.