Província de Tarragona


Castell de Santa Perpètua de Gaià
(Pontils, Conca de Barberà)

41º 28,703'N ; 1º 26,923'E      




La primera notícia del terme, que ens ha arribat, data de l’any 960, quan el comte Borrell va cedir a Isarn el castell de la Roqueta. En aquest document s’esmenta el terme de Santa Perpètua com un dels límits del territori controlat per la Roqueta. Novament, es en un document de venda de terrenys que torna a aparèixer el terme com a límit del castell de Queralt, venut pel comte Borrell al vescomte Guitard.


Si bé l’existència d’un terme implica l’existència d’un castell, aquest no apareixerà documentat fins l’any 1012, en un judici celebrat en l’església de Santa Susanna, situada als peus del castell. Aquest judici es va celebrar per una reclamació que Sal·la de Santa Perpètua i el seu oncle Borrell, bisbe de Vic, van fer a Hug de Cervelló sobre el control del castell de Selmella, que tots dos bàndols afirmaven que estava dins les seves terres.

En 1013, Sal·la i la seva esposa van vendre al seu oncle Borrell el castell de Santa Perpètua i el de Barberà per 100 unces d’or.

Aquesta fortificació està ubicada en un punt especialment estratègic i fronterer, per aquest motiu el compte Ramon Berenguer I tenia molt d’interès en posseir el domini sobre ell i va intentar comprar-lo en diverses ocasions. En 1052 es va establir una convinença amb Alemany Hug de Cervelló. senyor del castell de Santa Perpètua. En 1066 el castell ja formava part de la Corona, si bé no fou fins l’any 1072 que es produeix la venda del castell per part d’un tal Bernat Bernat al comte per 40 unces d’or de moneda de Barcelona.

En el segle XII els comtes van donar en feu el castell als Cervelló. Aquests a la seva vegada el van infeudar a Guillem de Montagut.

Ja en el segle XVII consta com a propietari el comte de Savallà i a principis del XIX ho era el comte d’Aitona.

El castell, parcialment enrunat, destaca per dos elements: en el sector més oriental hi trobem una torre triangular, recentment restaurada, mentre que el sector oriental l’ocupa un recinte allarga, que s’adapta a l’orografia del terreny.


La torre va ser construïda en dos moments ben diferenciats. El primer tram devia arribar fins aproximadament els 14 metres d’alçada. Tenia l’angle situat al nord arrodonit. El gruix del mur meridional era de més d’un metre, mentre que els altres dos no hi arribaven. Aquests murs estaven fets amb carreus de mida petita i irregulars, disposats en fileres.


Per tal de reforçar aquests dos murs més prims es decideix afegir un segon mur adossat de 82 cm d’amplada i fet amb grans carreus, especialment en la part baixa. En aquest cas s’opta per fer tots els angles arrodonits.

L’espai interior estava dividit en cincs espais, a banda del terrat, coronat amb merlets. El nivell on es troba la porta d’accés està situat a 2,8 metres i s’obre en el costat curt del triangle. En aquesta planta s’obren dues finestres en forma d’espitllera.

El següent pis es trobava a uns 4 metres per sobre d’aquest i 3 metres més amunt tornem a trobar una divisió. Pels forats per clavar bigues i estructures de fusta, podem deduir que la comunicació entre plantes es feia mitjançant escales de fusta.


En la planta que hi ha sobre el pis de la porta, trobem una obertura en l’angle sud-est, que per la seva cara interior es força gran i coberta amb un arc de mig punt, que s’ha identificat com la latrina.

A uns cinquanta metres a l’oest de la torre trobem les restes d’una estança rectangular, orientada de nord-oest a sud-est, amb una amplada interior de gairebé tres metres i una llargada de com a mínim 7. Com en la torre, els seus angles són arrodonits.


En la part central del mur occidental s’obre una gran arcada.


En alguns fragments d’aquest mur podem veure una estructura d’opus spicatum.

Al nord d’aquesta cambra, trobem els fonaments d’altres de més petites, probablement afegides en un moment posterior.


El castell tenia una capella dedicada a santa Maria, que amb el temps es va convertir en la parròquia del lloc. Aquest temple apareix per primera vegada en una butlla del papa Anastasi IV de l’any 1154. Aquest temple romànic va ser substituït a principis del segle XIX per un temple de nova planta, actualment en runes. De l’edifici romànic només es conserva una porta de mig punt en l’exterior del nou absis barroc i del que no us podem oferir cap imatge, doncs ho impedeix l’abundant vegetació que hi ha en aquest punt.